Keeping walking...

Hello everyone!!

Els dies passen, i sense adonar-me'n demà ja farà tan com 3 semanes que sóc fora de Vic, lluny de casa i de tots vosaltres, de tots nosaltres. El fred és cada dia més intens, juntament amb el vent, i també, de tan en tan, neva, com ahir, que va pintar tota la gran ciutat de blanc.
Els dies es fan molt curts, ja que a les 08:00h comença a fer-se de dia i a les 17:00h ja és fosc nit. Aixi que poca estona tinc per aprofitar la llum del sol, que per altra banda surt ben poc, per a esbargir-m'he i coneixer noves coses.

Tot i això, a mi no em para res, ni el fred, ni el vent, ni pluja ni neu, i no paro de donar tombs amunt i avall, buscant els racons mes interessants de la ciutat i intentant ser un més dins aquesta jungle, que per altra banda, no és tan salvatge com ho és Barcelona.

Dijous vaig rebre una gran noticia. En Joan i la Lola corrien per Berlin, i com no, era impensable no trobar-nos i passar una bona estona junts. (tutti junti in the ciudade) jejejeje. I aixi va ser. Ahir dissabte, despres d'acabar de treballar i d'una bona dutxa, vam trobar-nos i vam compartir tot el que vam poder. Va ser tansols una tarda junts, pero va ser com tornar a ser a Hanoi, Vietnam, on ens van omplir de forces per continuar fent el que ens agradava. Aquest cop no va ser menys: Un bon dinar, una bona caminada i visita a la Tacheles, parant entre mig a fer un bon "chai".
Desde aqui els i donc records i moltes gracies per tot, com sempre, em va agradar moolt compartir l'estona que vam estar junts. Us estimo pajaritos!!!!!!!

Avui tocava llevar-se d'hora. Tot i que és diumenge, és l'unic dia lliure que tinc, ja que dissabte treballo al mati també, s'ha d'aprofitar per fer coses interessants. En Fran, un company de feina, i jo, hem provat d'anar a visitar un búnker a Humboldt, pero hem arribat mija hora tard i el tur que feien en español ja havia començat. Llastima, pero ja ho farem el proxim. Hem aprofitat, allà mateix, per anar a visitar l'antiga torre de vigilancia, situada al mig d'un park i amb uns jardins increibles. La sorpresa és que, en una part, hi han equipades unes quantes vies d'escalada, amb preses engantxades i forats fets expressament, rotllo "Sorralta". M'hi he penjat un rato, fins que les mans m'han quedat congelades, i hem seguit fins dalt de tot, on hem gaudit d'unes vistes increibles.
Més tard, i despres d'escalfar-nos en un bar tot fent un "chai", hem decidit anar a visitar una altra part de la ciutat on encara hi ha mur. Aquest cop hem tingut sort, i tot i que el vent bufa amb força hem resistit tot el cami i em disfrutat de l'espectacle, tot tirant fotos i fent videos de les obres d'art realitzades al vell/bell mur.

Ara, i com faig dos o tres cops a la semana, estic al "Starbucks", gran punt de concentració pels nomades que no tenen internet a casa, i com tots ja sabeu, tansols consumint un coffe latte, en aquest cas small one, tinc internet gratuit.

Aixi estan les coses de moment, ni més ni menys, treballant cada dia, que ja tocava, i aprofitant al màxim les estones lliures que tinc, encara que sigui tansols per caminar i perdrem, que d'aixo sóc un artista.
Espero que tothom, sigueu on sigueu, estigueu be. Ho desitjo.

Fins ara familia