Cresciano- Sector Voci dalla Cantina

Aquest va ser l'ultim sector que varem estar de Cresciano, i va ser el penultim dia que vam escalar a Suïssa.

Aleix encadenant un bloc sense nom

També era un sector petitonet, pero mes gran que'l Cubo. Teniem uns blocs en ment per provar i destrossar-nos encara mes de lo que estavem, ja que eren molts dies seguits escalant i pocs reposos. Aixo feia que el bloqueig ja no era el mateix, les pelles estaven força gastades, pero el fanatisme i les ganes de trobar i provar noves linies excel.lents ens feien aguantar tot el que fes falta.

Ferran provant Voci dalla Cantina

Aleix provant Voci dalla Cantina

L'Aleix va provar Harry Spotter. Tots el voliem provar pero un cop davant del bloc no ens van semblar igual. Era un dinamic sobre una regleta petita i un romo invisible, peus ultra sovats i sobre adherències. El dinamic acabava sobre una regleta roma bastant dolenta. Els intents del nostre "xef" van resoltar nafastos i en breu vam canviar de bloc pero en el mateix Masso 1.

Met provant un bloc sense nom

Alla hi havia un mini sostre amb bastant desplom en la seva part inferior. D'alla sortia una linia guapissima i mil fanatica. Rebia el nom de Voci dalla Cantina, com el mateix sector. Jo provo primer i perdono el pegue a vista, ja que no m'ho vaic creure. Al segon pegue encadeno aquesta linia tan suculent i selecta. Ferran esta apunt i Aleix tambe prova, pero al final no van tindra sort.

Ferran provant Voci dalla Cantina

Llavors provem, al costat un diedre molt tècnic amb l'Aleix. Jo no em moc gaire comode i tambe estic cansat de les apretades anteriors. L'Aleix se'l curra molt i l'acava encadenant. Molt guapo també.
Ens movem buscant algun bloc més i en Txetxu i l'Aleix fan una placa facilona.
Pels voltants de les 16:00 fem retirada cap al camping, que tocava anar a jugar un partit de "Calcio" amb uns nanos petits del camping i el nostre amic Luca.

Aleix provant Voci dalla Cantina

Aleix encadenant Diedro tècnico

Cresciano: Sector CUBO

Encara faltaven dies per a visitar diferents sectors de Cresciano. Un dia vam visitar aquest sector ( Cubo) molt tard, venint del sector Danilo. Vam probar una travessia de romos i peus infernals, molt tecnica. Es diu Gonzalez. I tambe un bloc del costat Movimento poco lento, que tansols es tractava d'un dinamic a un canto que tallava.

Met encadenant bloc nº17 Masso 5

Al dia segunt, vora les 15:00 arribem al mateix sector per provar uns blocs que en Ferran ja havia vist. Escalfem a la mateixa pedra del dia anterior. Tots comencen a escalar, pero jo tenia mandra i tansols encadeno al flash el bloc nº7. Amb cosa de 30 minuts ens cau un xafag bastant important i vam tenir que marxar per potes fins al cotxe. Hi havia un bon tros i, durant l'esprint en Ferran fot una bona volada i fins i tot, per mala sort, se li espatlla el movil. Van caure bastants litres en poca estona, ja que al arribar al camping ja va parar.

Aleix encadenant bloc nº17 Masso 5

Els anims estaven pels terres, i ni una bona refrescada a la piscina ( estava jo sol a la piscina; no hi havia ningu. Quin gustasso!!!) feia passar la mala llet que portavem a sobre. La decisio va ser quedar-nos i anar a escalar als matins ben d'hora, encara que fes mes calor.
I aixi va ser, el dia seguent a les 09:00 ja estavem un altre cop al sector Cubo. Escalfem en un altre bloc: Masso 5 i encadenem el bloc nº 18 i 17. Ells en van fer un altre, tambe sense nom.

El sector era petitonet i vam decidir canviar a al sector del costat Voci dalla Cantina

Ferran encadenant bloc sense nom

Cresciano: Sector Danilo

Txetxu encadenant bloc sense nom

Era un dels sector mes lluny del parquing on deixem el cotxe i haviem de caminar durant una estoneta, pero aixo no era problema per anar-hi carregats amb tots els estris i, com no, la nostra grua. Varem visitar-lo un parell de dies, ja que em un no em vam tenir prou per a veure'l tot, i els blocs que hi havia ens van agradar bastant en general. El 1er dia varem fer blocs facilets com Ola ola bucaiola i d'altres sense nom. Al moure'ns una mica encadenem Grande Byron i el bloc del costat. Llavors jo li foto uns pegues a Clack si gira mentres en Ferran prova Tricipite Surale. L'Aleix probava els dos. Jo acaba encadenant. Era un bloc morpho i no molt estetic, pero amb un parell d'apretades. En Ferran tambe encadena els seu. Amb la mateixa entrada tots dos, pero ell realitzava una trave per tot un filo.

Aleix encadenant Grande Byron

Ferran encadenant Tricipite surale

Llavors buscant mes trobem un gran bolo amb una linia guapíssima; de les millors que vam provar. Effetti speciali era un bloc complert, amb molt joc de peus (semblava que vallessis per la pedra), romos al principi i al final micro-regletes. En Ferran, com un titant l'encadena i, amb moolt poca llum tornem cap al camping a descansar.

Met provant Tricipite surale

Ferran encadenant Effetti speciali

Met raspatllant

Aleix provant Effetti speciali

Al dia seguent, haven dinat tornem al mateix sector. Els plans eren els següents: Gravar algun bloc que haviem encadenat el dia anterior i acavar de veure el sector per complert. I aixi ho varem fer; jo gravo un bloc i en Ferran dos. Tornem a provar Effetti especiali i amb pocs pegues i apretant molt, l'Aleix l'encadena, tambe. JO no vaic poder. Llastima perque realment era una linia impressionant.

Met provant Strusciamento lento

Ferran provant Strusciamento lento

Ens movem i provem una travessia Strusciamento lento. Nomes arribar ens trobem un canto al terra. Tot ia aixi li donem uns pegues. Resulta molt dificil!!!!

Met encadenant Un uomo un perche

Aleix encadenant Un uomo un perche

Vaixem una miqueta i encadenem Un uomo un perche. Jo encadeno G point i provem Pesanti ma contenti (molt morpho).

Com podeu veure, aquest dia la llum era brutal i les fotos que van sortir son excepcionals. Per aquest motiu n'hi ha tantes, perque podeu disfrutar del que nosaltres vam disfrutar. Que disfruteu!!!!!!!

Met i Aleix gravant primers plans de Grande Byron

Ferran encadenant Tricipite surale

Aleix encadenant Effetti speciali

Ferran encadenant Effetti speciali

Ferran gravant Effetti speciali

Met provant Strusciamento lento

Ferran provant Strusciamento lento

Aleix provant Strusciamento lento

Cresiano: Sector Filo a Sbalzo

Els dies que feia bastanta calor i el cel estava totalment destapat els dedicavem a anar a comprar, voltar una mica, moltes refrescades a la piscina i, com no, anar a veure amb en Peter ( Richard) perque ens vengues unes quantes "birras" per entretenir-nos i fer temps perque el sol comences a baixar, i aixi, trobar una llum impressionant per a gravar blocs encadenats anteriorment i obtenir bastant material per a bouwlder films. La veritat es que va ser tot un exit i em tornat amb mil imatges, tan d'escalada com de paisatges i anecdotes dels 15 dies a Suïssa.

Txetxu encadenant Il cherchio celtico

Txetxu gravant Il cherchio celtico

San Gottardo

Txetxu escalfant

Despres d'algun dia de pluja decidim que fer una visita a San Gottardo seria una bona opcio. Aquesta zona de bloc esta situada a mes de 2100 metros d'alçada. Es tracta d'una zona d'alta muntanya, amb un granit molt abressiu i dur i amb molts trossos de quars. Granit molt patidor. Per arribar-hi haviem de fer entre 1'30 i 2 hores de viatge per un port de muntanya impressionant, guapissim, ple de cim enormes i de neu, ja que es veien molts glaciars. Realment les vistes eren maquissimes i impressionaven moltissim. Facil!!!!

Aleix gravant L'imprevisto

Varem decidir visitar el sector "Ecstasy". El nom ens va donar bastant de bon rotllo, pero realment va ser una tortura. No hi havia gaires blocs i estaven bastant separats. A més, vam decidir, llogicament, que portariem la grua per a gravar. La malparida pesava bastant i ens varem fer uns farts de fer viatges cada cop que cambiavem de blocs.

Met encadenant Coupe d'epaule

Tot i aixo, vam poder escalar bastant i ens ho vam passar molt be, en un sector ple de riarols formats per el desglaç de les plaques de neu que hi havien. Tambe ens vam trobar alguna marmota que, en el seu idioma, ens cantaven els passos de les linies.

Tetxu encadenant un bloc sense nom

Vam escalfar en blocs com Solodite, Coupe d'epaule, L'imprevisto i d'altres sense nom. LLavors varem buscar un bloc bastant gran on hi havia diverses linies, i una de molt interessant. Es tractava d'una placa i sortir-ne pel filo del bloc. Era molt estetic ja que el bloc estava en una petita esplenada amb molt bones vistes. Es diu Ecstasy i a la guia deien "Bellísimo". Tan l'Aleix com en Ferran el van encadenar. Jo practicament no el vaic ni probar, ja que em vaic centrar en unes altres linies, amb la companyia d'en Txitxi. Vaic encadenar Lupisciu una travessia de dreta a esquerra per una fisura horitzontal ( molt estetica), La redoute (tenia una entrada aleatoria), i Hasch mich ( bloc bastant fisic sobre preses petites amb algu de desplom. Molt guapo).

Aquell dia va picar molt el sol i tan l'Aleix com jo vam acabar amb l'esquena i les espatlles socarrimades. Vam apurar fins a mitja tarda i despres de grabar una mica de paisatge vam tornar destrosadíssim cap al camping.

Aleix encadenant Ecstasy

Ferran encadenant Ecstasy

Met encadenant Hasch mich

Txetxu

Tot l'equip de gravacio preparat

Ferran provant un bloc molt dur

La marmota

Met

Brionne

Un dels dies que ens va ploure el varem dedicar a voltar. Al mati varem anar a una ciutat bastant proxima, Lugano. Alla varem fer la compra dels tipics records que portes a casa. Jo en dic mariconades, perque el meu record va ser un crash-pad Metolius. El vam trobar en un centre comercial moltb gran que hi havia a les afores. Tenia moltes ganes de comprar-me'n un i a la primera oportunitat no el vaic deixar escapar.

A la tarda varem anar a Brionne. Carretera d'alta muntanya sempre burejant un riu magnific ple de gent banyant-se. NOsaltres buscavem la zona de bloc secretiva que sabiem que corria per alla. Va ser un fracas, ja que no varem trobar res. Jo amb les ansies, alla al riu, vaic trobar alguna linia facilota i vam passar el rato. Llastima perque feia molt bona pinta. No em va agradar gens el tema de portar les zones de bloc en secretiu. Son una mica egoistes; pero cadascu amb lo seu fa el que vol. Todo bien!!!

Cresciano: Sector Filo a Sbalzo

Met provant Pixel (travessia)

Aleix provant Pixel (travessia)

Aquest sector ens va començar a motivar una mica mes, ja que hi havia mes blocs i estaven mes junts. Moltes linies i moltíssimes apretades. De debó, molt guapo pero molt dur. Per arribar-hi vam trobar un parquing mes proxim als sectors i mes comode. Teniem ganes de visitar aquest sector, sobretot en Ferran i jo, ja que teniem linies ja visualitzades i teniem moltes ganes de probar-les, com La Pelle, Arcadia, Volau vent, Frank's wild years...

Met provant Volau vent

Com sempre, vam rebre moltes clatellades i aquest blocs eren duríssims. Es tractava de disfrutar i escalar i vam fer una mica de tot. Van sortir linies molt maques i vam deixar blocs per encadenar. Tampoc no era l'època de provar segons que, i, com deia un menda que ens vam trobar blocant: "Provar linias de regletas. Los romos son para el invierno". I tenia tota la raó

Ferran provant Volau vent

Txetxu encadenant Masso 9b bloc 30

Aleix encadenant Masso 12 bloc 38

Ferran provant Frank's wild years

Met provant Frank's wild years