Desprès de la bona feina realitzada per en Ferran Guerrero i l'Oriol Macià en la neteja i equipació d'unes noves vies, era el moment de provar sort i intentar trobar la seqüència de passos necessaria per arribar a dalt de tot de la cadena.
Amb tansols dos sessions, repartides en dos dies diferents, cadascú va provar i, finalment, trobar la millor manera de ballar per la roca, la més comode, franca, i per descomptat, la mes lògica per a poder encadenar la via, Apocallypse now.
I així va ser, dilluns 27 de juny vam poguer encadenar-la i deixar-la ja finiquitada, primer jo i desprès en Ferran Guerrero. Una via amb un pas molt apretat al principi, i amb una tensió de peus durant tota la via, i amb un pas d'equilibri casi bé a dalt de tot. Es tracta d'una placa una mica tombada endavant, cosa que no és la meva especialitzat, pero molt fanatica i de moure's, de nevegar per la pared buscant "el camí", "la llum".
Ara, un cop encadenada aquesta, tocarà centrar-se en les altres, provar i provar i poder, un dia d'aquest, torna a sonar la flauta.
"EVERYTHING IS POSSIBLE" --- "SABA KUCHA MILEGA"
3 comentaris:
Merci a tu per acompanyar-me, un projecte menys, i m'alegro que l'experiéncia Verdoniana t'hagi agradat, aixó es bo i podem buscar reptes mes complicats, jijijijijiijjii.
Et trucu, parlem i quedem per divendres a la tarde escalar, ciao guapo.
Merci a tu Ferran, per compartir-ho amb mi i per ensenyar-me tot el que m'has ensenyat.
Aquesta és tansols la primera de les moltes on ens veure'm lligats de mans i peus a la paret, segur que si.
Estem en contacte company!!
ole tu, i ole en Ferran. Vaya makinas collons!!
Publica un comentari a l'entrada