Un lloc on teniem bastant clar que haviem d'anar era a Magic Wood. Tothom a sentit a parlar d'aquest lloc i segurament a vist videos de "bous" apretant a muerte en els seus blocs.
Nosaltres estavem a tansols 1:30 hores de cami i de tots els dies que varem estar a suïssa, en vam dedicar dos a visitar Magic Wood.
El primer perill era l'accès, ja que teniem entes que havies de creuar un riu trepant per un cable. La sorpresa va ser que hi havia un pont. Mes tard ens asebantem que el cable ja no hi és. Perfecte!!!!!
Al travessar el pont ens trobem amb un bosc únic. Uns arbres que no tenien final, una humitat mai vista que feia que les herbes creixin amb un color verd intens. Tota aquesta natura estava inmersa en un caos total de pedres, és a dir, caminaves per el bosc i per sobre les pedres que, mal posades, feien de peu de bloc, plens de forats negres sense final, on si et queia alguna cosa ja pots donar-la per perduda, oi ferran??????
El 1er dia va costar-nos una mica ubicar-nos i varem caminar una bona estona abans de trobar algun bloc per a poder escalfar. Varem escollir el sectro KAMEL i vam escalfar a Wonderboy i un sense nom. Ens movem una mica i jo encadeno a vista Jack, pensant-me que era un altre bloc, que estava just al darrera d'aquesta pedra. El bloc es diu Red Roses. Les ressenyes no ens van ajudar gaire, ja que tot estava magnesiat, fins i tot els peus, i era una mica dificil sapigue on començaven alguns blocs, com per exemple No exit, que el vam encadenar tots pensant que era una linea i reslutava ser una altre. Llavors en Txetxu encadena a vista Klisch klasch i decidim anar a provar el Red Roses dret i al 2on pegue l'encadeno. En Ferran tambe el prova i quan ja tenia la seccio resolta, donant-li un pegue a muerte li fa una tivada l'ombro i a de descansar. Ho tornar a provar i el malt el fa plegar definitivament, fins al punt de marxar tot sol cap al cotxe a descansar. L'aleix tambe el prova pero no te sort. Llavors jo em creixo una mica i intento fer-lo sentat, pero te una apretada molt dura. Li trobo la seqüencia i també l'encadeno sentat. Tota una obra d'art.
Pugem una mica, buscant roca nova per acabar d'escalar una miqueta mes i ens perem a James Bong. Un espero petitonet amb dos filos i dues apretades molt dures. Tampoc no teniem clar d'on començava, ja que qualsevol romo, regleta o pla estava magnessiat. Tot!! L'Aleix prova amb moltes ganes i troba le methode i encadena. El que pasa es que no esta convençut de si es correcte. Jo provo i no hi ha manera. Molt morpho per a la meva estatura.
Mirem el rellotge i decidim marxar a retrobar-nos amb en Ferran al cotxe i cap al camping.
El 2on dia vam tornar a anar vora el sector Kamel. Escalfem amb uns blocs sense nom de moviments molt bons. Encadenem Headhunter(sit) i Mexican Seafood, una bona placa bastant tècnica i maquissima. Pressio fins al final.
Amb en Ferran visualitzem una linia duríssima, Muttertag, pocs moviments pero massa durs per aquells moments. EL deixem estar. Llastima!!
Tornem a passar pel Red roses, que l'encadena en Ferran i l'Aleix, i per James Bong, que l'encadena en Ferran. Mentrestant jo encadeno al segon pegue Badyblade, un sostret d'aquells que m'agraden a mi.
Proposo mouren's i anar a probar Man of the cow. Un moviment d'ombro bastant dur ens tirava sempre a terra.Un boulder tres estrelles, sens dubte. Llavors provo Streesman. Casi l'encadeno, caïent al penultim movimemt. Ja no em quedaven gaires forces, ni als altres tres, i decidim marxar. Tot i aixo, fem una paradeta i en Ferran prova una proa molt dura i d'embergadura: The Gift.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada