Ja fa molts dies que no parem; tot el dia controlant la temperatura i el temps buscant el millor moment per poder anar a blocar amb les millors condicions possibles. Aquets moments solen ser a les nits. Vaic estar motivat uns dies i hi anava jo solet, just quans sortia del local. Un cop la gent es va començar a fanatitzar, una mala caiguda desde el "samsara" em produeix un dolor insoportable al talo dret. Per sort no va ser res. Tansols un fort cop al os.
Ja han passat quasibé tres semanes i he amortitzat tot el meu temps lliure treballant al local. Realment es un entrenament molt dur; almenys, cada dia que surto d'alla em sento molt cansat, ja que la feina es bastant dura pero molt gratificant.
Aquest divendres sortint del local, en Manya, l'Oscar i jo anem a treuren's una mica el mono a La Comarca. Jo, a part, anava a provar com estava el peu. La veritat es que encara em fa malt, pero tansols es tracta que passi el temps i el malt anirà desapareixent.
Vam sopar al bloc del cami. El termometre marcava 18ºC i fins i tot corria una brisa refrescant. Vam provar "apofisis mental". Una travessia dinamica sobre romos i talonejos a l'altura de les orelles. Un cop calents vam dedicar, mes o menos, 2'30 hores a provar la seccio de sota del "modus Vivendi" i a matitzar el llançament que hi ha.
Bora les 03:00 vam fer retirada cap a casa, bastant cansats de tot el dia, sapiguen que ens esparava un cap de semana intens treballant al local.
6 comentaris:
fanaticor, estic destrosat, ara que la Laia ja ha acabat d'estudiar podre escalar una micona abans de posar-nos amb la nostre obra d'art. ha sigut un bon finde.
muy bien bou me alegro que te allas recuperado de tu talon,y de que el local valla viento en popa,haber si hacemos por vernos que hay ganas,el proximo finde al igual me lanzo y nos vemos,venga monsterrrrr.maki.
i jo que estava convençuda que això de la comarca era una "tapadera" i que havíeu sortit de festa! je je! Molt rebé bows, seguiu així de fanàtics i treballadors. Un petó enorme!
El curru, el plafo, les sessions nocturnes i 33 añitos.BUfff! Fijo que no arribo a vell.Se la vi.
malparits!!!!! ja he acabat el meu superrodatge, ja torno a tenir vida. El que encara em toca la pera es el dit, que cada dia està pitjor. estic intentant trobar hora a un metge i tots em donen pel juliol...flipa!a veure si ens veiem, ja us trobo a faltar! i acabem de tancar el tema vacnaces
Publica un comentari a l'entrada