La Pedriza, Madrid

Amb l'afany de recullir info de tot arreu i probar diferents tipus de roca a diferents racons del pais, i, fins i tot, del món sencer, jo i el meu company Xevi Noguer, ens vam engrascar a vistar una gran escola d'escalada de le safores de madrid anomenat, LA PEDRIZA. La gran majoria de gent que i va a escalar van a fer esportiva o via llarga, pero no tothom, ja que jo i en xevi ens pasajavem per aquells indrets amb el "crash-pad" a l'esquena, buscan algun sector per a poder blocar, mentres tota la gent ens mirava amb cara de sorpresa, ja que erem els únics que feiem servir-lo.

I, com no, varem trobar dos sectors per escalar-hi, juntamen amb una parella de companys de madrid que varem coneixer alla. El primer sector que varem visitar no era massa complert, ja que anavem troban blocs mol solitaris i o mol facils o mol dificils. Blocs d'un granit mol granat de quars enormes i em mol de perill de destrosarte els dits.Varem improbitzar algun bloc i vam lluitar en d'altres.

A part, aquest sector estava mol lluny del parquing on i tenim la furgo ( varem camina una hora ben bona!!!!!) , ja que varem travessar la meitat dels sectors de corda que i havia. LA PATAJADA DE LA VIDA!!!!!

alguna foto:

El segon sector el varem trobar el primer dia tambe. Tot va succeïr quan vam arribar a la furgo d'en xevi despres de la gran patajada que us comentava. Estavem mol cansats po, sobretot jo tenia un mal gust a la boca pel que avia vist de moment.Fins i tot vaig dir de marxar i anar a escalar a EL ESCORIAL o a NAVALOSA perque no m'havia agradat gaire el que havia vist. Po tot va canviar quan, de cop i volta en xevi i jo varem decidi creuar el riu que i havia just davant del parquing i buscar en aquella muntanya si i havien bolos per a poder feri búlder.

Tan sols travessar el riu ja ens varem trobar una pedra bastant gran i ben magnesiada i duna cualitat de la roca magnifica. En xevi i jo ens varem mirar, ens vam abressar i ens vam ficar a correr muntanya amunt observan a dreta i esquerra les possiblitats que i havien... i eren infinites. Una gran quantitat de blocs en una muntanya relativamen petita, ja que d'espai no superava la nostra estimada SAVASSONA.



Total, que pode ja eren les 19:00, pero varem anar a buscar l'equip d'escalada i vam na a fer alguns "pegues" per familiaritzarnos en el que, definitivame, seria el nostre temple per pasar els nostre dies descalada.

Per mala sort el temps no va acompanyar gaire (tansols 1 dia de sol i 3 de pluja i neu) i no vam poder inveriti tot el temps que haguesim volgut o pogut escalan. Varem tenir temps per a visitar el poble, que nomes varem anar a veure el riu(mol gran, po no m¡en recordo com es diu????) i el castell. Tambe vam aprofitar per menjar com uns campions plats tan casolans com "xorizito de madrid"( bonissims) mentres els avis de l'altre taula els i queia la baba amb el meu plat.

Un viatge amb moltes anecdutes per recordar i per repetir(amb una mica mes de sort am el temsp) i, com no, alguna foto blocan.

Salut