Agafa't fort

More pictures about Berlin city

2012-02-12T15:26:00.001+01:00

Potsdamer platz

My new/old bicycle

Brandenburger Tor

ice in the river

Brandenburger Tor

Ptsdamer platz

Potsdamer platz

Antic camp de concentració de Sachsenhausen

2012-02-10T21:52:00.000+01:00

Non stop

2012-02-05T17:30:00.000+01:00

El temps passa volant i sense adonar-me'n ja tinc una altra semana a la butxaca. Aquesta a set molt entretinguda: les temperatures no paren de baixar, i ja hem superat els -16ºC en moltes ocasions, i ha nevat uns quants dies amb bastanta força. A l'obra fa força fred, i cada dia al mati quan arribem, tot i que tenim calefacció, es poden veure unes grans estalactites penjant de les escales i d'alguns conductes d'aigua. Lo important és anar ben abrigat i no para de moure's.
A part d'això, ja he estat anant al rocodrom, i ja en soc soci. Per un modic preu de 160€ puc escalar-hi cada dia de la semana durant 6 mesos. Good price!!

A més, vaig rebre una excel.lent noticia; l'Ernest Crusats va arribar a Berlin el dijous, amb moltes ganes de coneixer la ciutat i disfrutar de tot el que hi ha per aqui. I la veritat es que el menda no a parat quiet. Sempre cadem, quan acabo de treballar, i anem a donar tombs amunt i avall. Divendres al vespre tocava complir un dels somnis: anar a una de les discoteques mes famoses de techno de Berlin. El lloc es diu TRESOR, i com no, punxava el millor de tots, Dj. Rush. Vam disfrutar com feia temps que no ho feiem. Una discoteca enorme, amb una part sota terra, rotllo bunker, remodelada, plena de gavies i laberints, on es ben facil perdres.
I ahir, despres de voltar tot el dia, vam visitar un club de concerts, el WHITE TRASH, on vam veure un concert d'uns frikis amb mascares, fent musica entre punk/rock/electronica. Una mescla un pel estranya, pero on també ens ho vam passar be.
Avui tocava repos de festa i al mati ens hem dirigit cap a Orangeville, una població just al costat de Berlin per a veure el camp de concentració de Sachsenhausen. Ha set molt interessant visitar les instal.lacions i viure i veure amb primera persona tot el que molts van viure allà tencats. Per sort nostre, nosaltres ens han deixat sortir sense cap problema; això si, el fred era insoportable.
En breu penjaré fotos del camp de concentració, pero de moment us deixo amb quatre fotos que he tirat aquesta semana.

Fins ara

Keeping walking...

2012-01-29T19:49:00.000+01:00

Hello everyone!!

Els dies passen, i sense adonar-me'n demà ja farà tan com 3 semanes que sóc fora de Vic, lluny de casa i de tots vosaltres, de tots nosaltres. El fred és cada dia més intens, juntament amb el vent, i també, de tan en tan, neva, com ahir, que va pintar tota la gran ciutat de blanc.
Els dies es fan molt curts, ja que a les 08:00h comença a fer-se de dia i a les 17:00h ja és fosc nit. Aixi que poca estona tinc per aprofitar la llum del sol, que per altra banda surt ben poc, per a esbargir-m'he i coneixer noves coses.

Tot i això, a mi no em para res, ni el fred, ni el vent, ni pluja ni neu, i no paro de donar tombs amunt i avall, buscant els racons mes interessants de la ciutat i intentant ser un més dins aquesta jungle, que per altra banda, no és tan salvatge com ho és Barcelona.

Dijous vaig rebre una gran noticia. En Joan i la Lola corrien per Berlin, i com no, era impensable no trobar-nos i passar una bona estona junts. (tutti junti in the ciudade) jejejeje. I aixi va ser. Ahir dissabte, despres d'acabar de treballar i d'una bona dutxa, vam trobar-nos i vam compartir tot el que vam poder. Va ser tansols una tarda junts, pero va ser com tornar a ser a Hanoi, Vietnam, on ens van omplir de forces per continuar fent el que ens agradava. Aquest cop no va ser menys: Un bon dinar, una bona caminada i visita a la Tacheles, parant entre mig a fer un bon "chai".
Desde aqui els i donc records i moltes gracies per tot, com sempre, em va agradar moolt compartir l'estona que vam estar junts. Us estimo pajaritos!!!!!!!

Avui tocava llevar-se d'hora. Tot i que és diumenge, és l'unic dia lliure que tinc, ja que dissabte treballo al mati també, s'ha d'aprofitar per fer coses interessants. En Fran, un company de feina, i jo, hem provat d'anar a visitar un búnker a Humboldt, pero hem arribat mija hora tard i el tur que feien en español ja havia començat. Llastima, pero ja ho farem el proxim. Hem aprofitat, allà mateix, per anar a visitar l'antiga torre de vigilancia, situada al mig d'un park i amb uns jardins increibles. La sorpresa és que, en una part, hi han equipades unes quantes vies d'escalada, amb preses engantxades i forats fets expressament, rotllo "Sorralta". M'hi he penjat un rato, fins que les mans m'han quedat congelades, i hem seguit fins dalt de tot, on hem gaudit d'unes vistes increibles.
Més tard, i despres d'escalfar-nos en un bar tot fent un "chai", hem decidit anar a visitar una altra part de la ciutat on encara hi ha mur. Aquest cop hem tingut sort, i tot i que el vent bufa amb força hem resistit tot el cami i em disfrutat de l'espectacle, tot tirant fotos i fent videos de les obres d'art realitzades al vell/bell mur.

Ara, i com faig dos o tres cops a la semana, estic al "Starbucks", gran punt de concentració pels nomades que no tenen internet a casa, i com tots ja sabeu, tansols consumint un coffe latte, en aquest cas small one, tinc internet gratuit.

Aixi estan les coses de moment, ni més ni menys, treballant cada dia, que ja tocava, i aprofitant al màxim les estones lliures que tinc, encara que sigui tansols per caminar i perdrem, que d'aixo sóc un artista.
Espero que tothom, sigueu on sigueu, estigueu be. Ho desitjo.

Fins ara familia

Berlin loves you

2012-01-26T19:42:00.000+01:00

Ja son més de dos setmanes a la gran ciutat. Això és increible. No és el mateix viatge per plaer que fer-ho per feina, però tot i estan treballant de dilluns a dissabte, aquest últim només al mati, tinc prou temps per passejar, perdrem i tornar-m'he a trobar pels encantadors carrers de Berlin. Aqui pots trobar qualsevol cosa que vulguis, qualsevol ambient, i tansols el que has de fer és creuar el carrer i tot canvia.

Intento aprofitar al maxim el temps lliure, pero hi ha mil i una cosa per fer, i tinc una llista enorme de llocs per anar, pero tot al seu temps. Estaré aqui, espero, uns quans mesos, per tan em distribueixo el temps per visitar les coses mes interessant o mes conegudes, i despres endinsar-m'he al bell mig de la jungle, sempre vigilant on trepitjo, ja que hi ha forces barris que s'ha d'anar amb cura, i sobretot quan el sol ja no hi és.

Poc esport estic fent per aqui, a part de caminar i caminar. Ja porto bastant be les comunicacions amb el metro, pero, un cop surts d'ell, tot acompanyat d'un mapa, dono tombs i tombs fins que trobo el que busco. Ahh, i ja he trobat rocodrom!!! Es diu Der Kegel, i es nomes de boulder. Gracies al meu carnet d'universitari em costa 160€ 6 mesos. Es el mes barat que he trobat, i el lloc esta prou be: Uns 250m2 repartits en 3 sales interiors, mini-gimnàs, i un parell de panells a l'aire lliure, que a aprtir del Abril estara disponible, ja que fa una mica de fred. Avui crec que estavem a -6Cº, i demà serà pitjor, potser -10Cº o aixi. Tansols hem vist el sol dos dies, i ens plou casi cada dia, pero de moment res de neu, a part de quatre bolbes que van caure un dia, pero res important.

En fi, ja veieu que tot està bé, i espero que per molt de temps continui aixi. Ja tinc algun amic i contacte per aqui, i espero que amb el rocodrom conegui mes gent.

Estem conectats...
Saab kuch milega

Topographie des terrors

2012-01-17T21:29:00.000+01:00

Un dels dies lliures vam anar a visitar el Checkpoint Charlie, l'antic punt de control americà al costat del mur, el Mur i el museo Topographie de terrors.

La veritat és que és increible. Sembla mentida com van poder separar la ciutat amb un mur, i com de putes les van passar, avans i despres. Com diuen, val més una imatge que mil paraules, oi??? Doncs aqui en teniu unes quantes!!!!!

Per on passava el mur

Checkpoint Charlie

El mur de Berlin

Cotxe antic de policia

My first week in Berlin

2012-01-17T21:15:00.000+01:00

El viatge comença de nou, però aquest cop no nomès per gaudir, sino que també per guanyar quatre dinerons, i, ja que a Catalunya sembla bastant impossible, toca marxar al estranger, a Alemania, on, com tots sabem, les coses estàn molt millor que a casa. I aixi ha set; Sóc del món, com sempre, però ara també sóc Berlinés!!!
Gràcies al meu pare i al seus contactes, m'han fixat per ser traductor d'anglès. Si si, tal com sona, traductor d'anglès. I la veritat és que no està anat gens malament. Estem just al centre de Berlin (mitte), reformant un hotel de 5 plantes. Els companys són professionals del pladur i m'estan ensenyant l'art de muntar parets.
Ja porto una semana a Berlin. Aquesta ciutat és increiblament gran. Hi ha de tot, i quan dic de tot vol dir de tot. Vam estar treballant tota la semana, i el pis que ens havien deixat mentrestant no en trobavem un de nou estava un pel lluny, aixi que els dies de cada dia poc he fet. Però al cap de semana vaig tenir prou temps per a voltar, i veure quatre cosetes d'interés general, com La puerta de Brandenburgo, el Parlament(Reichstag), la gran avinguda principal Under den Liden, la Potsdamer Platz, el checkpoint Charlie, el mur...
A part de tot això, hem estat bebent cervessa, i bastanta. El propòsit és provar-les totes, i anem per bon camí. A més, totes són de mig litre, i el seu preu moltes vegades no arriba a 1€. Tela eh???? També hem trobat un bar d'espanyols, el "Yo Soy" per a menjar tapas i històries. I, una nit, o més ben dit, una tarda, ja que aqui a les 17:00h, o una mica avans, ja és fosc, vam trobar una bona festa en una casa okupa, on vam ser convidats a passar-nos ho bé. "Wellcome to Berlin" em deien cada co`p que parlava amb algu i deia que erem de Barcelona. Bona gent corre per aqui, al menys de moment, i també moltes noies de la vida...
Actualment ja tenim pis, pero no internet. Espero que en breu tindre internet a casa i poder contectar sempre amb tots vosaltres.
Chuss

Hotel on treballem

Casa Okupa

Lavabos casa okupada

Sant Jordi

Fran, company de feina

Cervessa de mig litre

Fumant "chicha"

Carlos, Antonio i Gipsy

Antonio, company de feina

Carlos, company de feina

Tarda a La Cova de Còdol

2011-12-16T13:14:00.001+01:00

2 videos d'ahir a la tarda a La Cova de Còdol, Roda de Ter, Catalunya
Cova oberta per en Ferran Guerrero ja fa uns anys.

Aquest és d'en Pol Roca encadenant "Sila" 7c/+ i la travessia "Vimutti" 8a/+ (4arta ascenció):

Aquest és un mix del que va ser la tarda i l'encadenament de "Sila":

Videos Targasonne i La Comarca

2011-12-11T13:01:00.000+01:00

Aqui us deixo amb 3 videos:

Aquest primer és de La Comarca, on jo encadeno "Batallon Tatami" s.s. F.A.

I el segon i el tercer són de Targasonne, del cap de semana passat:
Aquest és dels Clecas:

I aquest del Ferran i la Laia:

Video de "Temps enrera"

2011-11-29T15:52:00.000+01:00

Video recopilatori:

Recopilatoris

2011-11-24T14:22:00.000+01:00

Videos recopilatoris:

WoRKing oN...

2011-11-23T01:11:00.000+01:00

Calders. Video de "La Terra"

2011-11-09T00:25:00.000+01:00

Us deixo amb un video que va fer en Pol Roca, ja fa uns dies, quan vam estar a Calders:

Laurin. El video

2011-11-07T09:18:00.000+01:00

Us deixo amb el video de "Laurin", una bona via que vaig poder encadenar al viatge d'aquest estiu a Frankenjura.

Calders

2011-10-14T23:35:00.000+02:00

Carlos a Boikot, 8a

Pol Roca encadenant Delicatessen, 7c+

Met a Boikot

Carlos a Boikot, 8a

Pol Roca encadenant Delicatessen, 7c+

Carlos a Boikot, 8a

Pol Roca encadenant Delicatessen, 7c+

Fotos propietat: Pol Roca i Met

Video de malniu

2011-10-07T14:09:00.000+02:00

Video de Malniu:

Disfruteu!!!!

Timelapse, video

2011-09-16T13:00:00.000+02:00

Aqui us deixo un video de timelapse:

Fotos de Frankenjura

2011-09-11T12:36:00.001+02:00

I un video més. Aquest cop d'en Pol Roca:

Frankenjura, fotos i video

2011-08-08T15:35:00.000+02:00

I un altre video:

Frankenjura extreme

2011-08-06T12:30:00.001+02:00

Sector Eldorado

Action direct

Fotos propietat: Jordi Roca i Jaume Garcia

I un altre video:

Pol Roca encadena Vuelo a Ciegas, 8b

2011-08-03T14:22:00.000+02:00

Ahir vam estar a Montserrat. El totxo Mac.cana està ple de vies curtes, intenses; pur bloc.
Aquest va ser el meu segon dia allà, juntament amb en Lluis Saló i en Pol Roca.

Vam estar provant diferents vies, i desprès de quatre intents, i dos que havia fet el dia anterior, Pol Roca encadena Vuelo a Ciegas 8b. Aquest és el segon que encadena. El pegue de l'encadene va ser impressionant, amb molta rabia, i apretant fins al final va xapar la cadenar i tots ens vam posar a cridar.

Pol Roca encadenant Vuelo a Ciegas, 8b

També remarcar que en Pol Roca va encadenar al flash Sessió Continua, 7c amb un pegue perfecte. Molt sobrat.
Moltes felicitats Pol. Segueix aixi!

Per en Lluis Saló, que era el seu primer dia al Mac.cana, va encadenar Direcció obligatoria 6a+, Pilón 7a. Va estar provant Lucky lluch 7c+ i la va deixar molt i molt bé, caient 4 o 5 cops al pas dur. El proxim dia segur que la fa. També va estar provant Sessió Continua 7c.

Lluis Saló provant Lucky Lluch 7c+

Lluis Saló provant Lucky lluch 7c+

I jo vaig estar provant Sessió Continua. El segon intent va ser bastant bó, caient davant de la ultima xapa.
Aviam si cau el proxim dia. UNA VIA FANTASTICA, MOLT BONA!!

Met provant Sessió Continua

Frei Statt Bayern- FRANKEN

2011-07-28T15:49:00.000+02:00

I un nou video. Aquest cop en Pol Roca encadenant "Ekee" 7c+/8a, al sector Eldorado:

More Frankenjura

2011-07-26T15:01:00.000+02:00

Desprès dels viatges a terres desconegudes tornes amb una altra visió de la vida, i de l'escalada.
Frankenjura és una regió de l'Alemanya més profunda, submergida en densos boscos, rius plens de vida, i carreteretes que comuniquen poblets rurals al pur estil alemà. El clima és molt humit, amb pluges molt abundants, però amb una temperatura més aviat calida, almenys al mes de Juliol.

L'escalada als diferents sectors de Frankenjura variava segons la posició de les parets, unes aconsellables pel sol, d'altres per la densitat d'enormes arbres que rodejaven la paret, d'altres per a dies de pluja...
Nosaltres vam visitar sectors com: Frendenhaus, Marientaler Wände, Obere Schlossbergwände, Schlosszwergwand, Grüne Holle(lower wall), Eldorado i Zwergenschloss.

Aixo tansols és la primera part, el principi, perque hi ha més
Fotos propietat: Jordi Roca i Jaume Garcia

Us deixo amb un video d'una via que amb esforç i dedicació vaig poder encadenar:

Frankenjura

2011-07-20T13:08:00.000+02:00

Aquests dies, juntament amb en Pol Roca i els seus pares, hem passat uns dies a Frankenjura, Alemanya, fent esportiva i gaudint d'aquestes parets de calcari plenes de forats.
Més tard, i amb paciència, actualitzaré i explicaré el que han set aquests dies aqui, voltant pels densos i magics boscos de la zona, i algun que altre video d'alguna de les vies que hem pogut encadenar. Pero de moment us deixo amb aquest video d'en Pol Roca, jove escalador del equip de competició Esports Muntanyà i del Boulder La Farinera, que amb tansols 15 anys aconsegueix encadenar el seu primer 8b d'esportiva, i la via escollida ha set PLAN B.
Desde aquest espai felicito amb en Pol, per la seva progressió i la seva motivació per pujar de grau

Moltissimes felicitats POL!

Apocallypse now, 1era i 2ona ascenció

2011-06-29T15:34:00.001+02:00

Desprès de la bona feina realitzada per en Ferran Guerrero i l'Oriol Macià en la neteja i equipació d'unes noves vies, era el moment de provar sort i intentar trobar la seqüència de passos necessaria per arribar a dalt de tot de la cadena.
Amb tansols dos sessions, repartides en dos dies diferents, cadascú va provar i, finalment, trobar la millor manera de ballar per la roca, la més comode, franca, i per descomptat, la mes lògica per a poder encadenar la via, Apocallypse now.

I així va ser, dilluns 27 de juny vam poguer encadenar-la i deixar-la ja finiquitada, primer jo i desprès en Ferran Guerrero. Una via amb un pas molt apretat al principi, i amb una tensió de peus durant tota la via, i amb un pas d'equilibri casi bé a dalt de tot. Es tracta d'una placa una mica tombada endavant, cosa que no és la meva especialitzat, pero molt fanatica i de moure's, de nevegar per la pared buscant "el camí", "la llum".

Ara, un cop encadenada aquesta, tocarà centrar-se en les altres, provar i provar i poder, un dia d'aquest, torna a sonar la flauta.

"EVERYTHING IS POSSIBLE" --- "SABA KUCHA MILEGA"

Totxo Mac.cana, Montserrat

2011-06-25T12:57:00.001+02:00

Vista desde el mirador dels ermitans al Totxo Mac.cana

Ahir a la tarda, juntament amb en Pol Roca, vam anar a fer la nostre primera visita al Totxo Mac.cana i al Totxo Manolito Artes Molina, a Sant Benet, Monserrat. Són dos totxos relativament petits, amb vies d'uns 10 metres, molt explosives i molt a "bloc", és a dir, el nostre estil.

Vam encadenar Direcció obligatoria, Pilón (molt reviós i dur pel meu parer), i Lucky Lluch, una via que té un pas dinamic a un bidit dificil d'agafar, i es rebota molt. També vam començar a provar Vuelo a Ciegas: Tot un viote, de secüencia obligatoria, amb pasos molt bons i realment dura. Tot i això, tan en Pol Roca com jo vam aconseguir realitzar tots els pasos i deixar-nos la via bastant preparada per la proxima visita.

En fi, una molt bona tarda a Monserrat, cansats de les més de 800 escales que vam pujar i desprès baixar, però molt motivats amb aquests dos totxos plens de vies excel.lents i dures. Que més es pot demanar???

P.D.: Moltes gracies amb en Ferran, la Laia i l'Oriol per les trucades i les indicacions per a poder trobar els Totxos.
Gracies companys!!!!!

Boulder a Malniu

2011-06-19T16:47:00.000+02:00

Video de noves apertures de blocs al llac de Malniu:

Video de Targasonne

2011-05-28T10:43:00.000+02:00

Us deixo amb un video de Targasonne del passat dilluns.
Espero que disfruteu:

Bona tarda a La Visera

2011-05-19T11:06:00.000+02:00

Panoràmica

La Visera

Pol Roca observant el desplom

Pol Roca encadenant Chiting Way 7b+, onsight

Pol Roca despres d'encadenar al segon intent Guaita 7c/+

Pol Roca també encadena Gipsy of Rock 7b, onsight.

I per la meva banda, aconsegueixo encadenar Gipsy of Rock i Chiting Way, totes dues al flash i em deixo a punt d'encadenar Guaita, que espero que caigui aviat.

Desitjar molta sort amb en Pol Roca, que aquest cap de semana viatja cap a Edimburg, on participara en la seva primera prova en l'àmbit europeu. Molta sort company!!!!!!

One more day in Targasonne

2011-05-06T16:21:00.000+02:00

Gypsy a Le seigneur des anales

Nacho observando J'veut une yenne, antes de encadenarlo

Gypsy a Le seigneur des anales

Gypsy a J'veut une yenne, al flash

I video:

St. Llorenç de Montgai i Camarasa

2011-05-01T22:39:00.000+02:00

Magnífic dia d'escalada esportiva en un indret vellíssim i acollidar, molt ben acompanyat per en Jordi i Pol Roca, i una sessió intensa de realitzar vies curtes. Cada dia una mica millor...

"El Legionario" en solitari

Gypsy encadenant "A Lourdes", al Flash

I video:

P.D.: Agraiments amb en Pol Roca, pels ànims, i amb en Jordi Roca, per la gravació i les fotos. Mil gràcies.

Esportiva a Collsuspina

2011-04-29T14:10:00.000+02:00

El Parador

2011-04-27T21:43:00.000+02:00

Manya a Espace killy (sit)

Gypsy a Top Line

Manya a Space killy (sit)

Gypsy a Space killy (sit)

I video:

Spring is coming...

2011-04-26T23:58:00.001+02:00

Le chaos de Targasonne

2011-04-20T15:00:00.000+02:00

Gypsy encadenant "La Balade du coit"

Gypsy provant "Pac Man"

Gypsy provant "7a?"

Pol Roca encadenant "Hey Yop", al flash

Pol Roca encadenant "La Balance", al flash

Pol Roca encadenant "Lumière et mélancolie"

Gypsy provant "Pac Man"

Gypsy provant "Le sous peuple"

Pol Roca provant "7a?"

Pol Roca provant "Black Bloc"

Gypsy provant "Clem Rit"

Gypsy volant desde "Help!, Jesus revient"

Pol Roca provant "Clem Rit"

Pol Roca encadenant "Help!, Jesus revient"

Pol Roca encadenant "Le sous peuple"

I miss Hueco Tanks

2011-04-11T13:15:00.001+02:00

Sam, Ana, Gypsy, Dominic, Aleix

Dominic encadenant New Religion

Gypsy encadenant New Religion (sit)

Gypsy provant Speedbump (sit)

Gypsy encadenant Choir Boys light (sit)

Gypsy encadenant King Cobra (sit)

Gypsy provant Martini right (sit)

Fotos: SAM DAVIS ( http://blimpbouldering.blogspot.com/ )

Tardes a Savassona

2011-04-06T21:19:00.000+02:00

Video a la perdra Fonten:

Bouldering in Fussimanya

2011-03-29T14:43:00.000+02:00

Dos boulders tres estrelles de Fussimanya, encadenats ja fa uns anys, que per fi veuen la llum.
Disfruteu:

Vells Records...

2011-03-25T00:53:00.000+01:00

CMYK, un boulder a la pedra Fonten, a Savassona:

I també Computer Lover, al bloc del cami, a La Comarca:

A long time ago...

2011-03-22T15:30:00.000+01:00

Hi ha hagut un error en els noms:
-El 1er es diu CORRUPCIÓN A MOGOLLON
-El 2on és una variant de LOS SUPERPODERES, on no es toca el canto bo de dalt de tot.

Somewhere over the rainbow

2011-03-17T18:32:00.000+01:00

Boulder-tooling

2011-03-13T16:18:00.000+01:00

I love Bouldering

2011-03-09T14:33:00.001+01:00

Nomadas; més que un viatge

2010-01-19T15:01:00.003+01:00

Tot va començar pels voltants de l'estiu pasat(2009). Jo treballava de mecanic i la feina, la veritat, es que estava molt cardada. Vaic haver de fer tot un mes seguit de vacances, quan aixo era sempre inpensable. Aixo va ser la primera senyal de que havia de meditar en el que allo significava. Dies sencers sense arreclar ni un camion, nomes netejar, netejar i netejar. Jo cada dia estava pitjor d'anims i, en realitat, ja no em comportava com era jo, sino molt pitjor. La decisio va ser rotunda: He de canviar d'àbits, almenys una temporada. Autovigatana, que es la empresa on treballava, van entendra la meva opinio i, com si es tractes d'un familiar, m'han ajudat amb tot el que fes falta. Un 10 per a ells.

Pels mitjans d'Octubre, si no recordo malament, rebo una trucada de l'Aleix, que m'informa que ell tambe ha decidit que li ha arribat el moment de canviar i em proposa una cosa molt mes bestia del que jo tenia pensat: Donar la volta al món parant a les millors zones d'escalada que hi ha. Aixo, a un fanatic de l'escalada com soc jo, no se li pot dir gaires cops. Realment, amb pocs segons vam decidir quedar el dia següent per parlar seriosament (amb unes birres), i vam acavar donant-nos les mans, acordant aixi que el 2010 seria el nostre any.
No vam trigar mes d'un mes en rebre una altra trucada. Ara era en Domènec, que despres de parlar-ho molt be amb els seus pares, van arribar a un acord i decideix que tambe es vol engrascar. Aixi doncs, tanquem el grup i decidim que tres es un numero perfecte.
Aviam fet el 1er pas, i poder el mes important. Vam decidir la ruta i ens vam posar en contacte amb una agencia de viatges per transmetre'ls-hi la nostra idea. Una persona exepcional (Senyor Miguel) amic dels pares del Domenec i dels meus ens ho tramita tot sense cap problema, aconsellant-nos en tot el que fes falta i facilitant-nos el viatge al maxim. Tambe molt agraïts amb en MIGUEL.
Els preparatius han set, i estan sent lo pitjor de tot. Jo de seguida em poso nervios, tot i que estic aguantant bastant, pero el fet de que van pasant els dies i no arriva el moment de marxar et crema cada cop mes.

La idea d'escalar per tot el mon és una idea molt atractiva. Tinc 23 anys i segurament que si no ho faic ara no ho podre fer mai; o si... Aixo no se sap fins que et decideixes. El que pasa es que en el nostre cas es una mica mes especial. Tothom, o molta gent del nostre voltant, sap que l'Aleix, a part de tindre un bon nivell d'escalada, es especial en el tema de gravacions i session fotografiques. En breu, el 28 de gener, presentem el 1er projecte de BOWLDERFILMS, OUTSIDE bouldering... Una pelicula rodada a zones de boulder a Espanya, França i Suïssa. El 2on projecte es titula: NOMADAS. I aqui es on volia arribar. Nomadas es l'aventura de tres joves que decideixen deixar-ho tot i marxar a tocar la roca d'arreu del mon; a barrejar-se amb totes les cultures i gents que es trobin pel cami i sentir-se una mica de tot arreu. Aquesta sera la nostra aventura: camara de gravar en HV, camara fotografica, un pc portatil, una maleta amb uns minims per a sobreviure i un crash-pad a l'esquena per a recorrer, durant aproximadament 9 mesos, tot un mon ple de misteris i tresors amagats esperant que nosaltres els donem a coneixer.
Tota una historia que podreu anar seguint desde casa vostra, sense embrutar-vos, ni pasar fred, ni agafar cap malaltia a traves de:

http://nomadasworldtrip.blogspot.com/

Encara queden unes tres semanetes perque marxem, espero poder-me despedir de tothom avans, ja sigui escalant, fent unes birres o el 28 de gener a l'Auditori de la Salle de Barcelona a les 20:00 h.
Salut

Castell de Taradell

2010-01-10T22:24:00.004+01:00

Sector del Castell de Taradell

Ahir va tocar gravar alguna entravista per a la pel.licula OUTSIDE. La varitat es que va ser molt entretingut i divertit, pel fet d'haver de posar cadenes per arribar al lloc on vam gravar, pero feia molt fred. Vam acabar la sessio a Can Janot, poder als voltants de les cinc i vam fer un gran tiveri!!!!

Alla ens trobem amb en Serra i l'Ivan, i mes tard en Gil Furri, el que ens anima amb en Serra, en Dominic i a mi a anar avui a fer una mica de bloc al Castell de Taradell, que te uns quants projectes i en volia tatxar algun. El malparit, amb tots els respectes, no s'ha presentat. "Gil, segur que has acabat anant a Montserrat". Todo bien. No pasa res

Met encadenant el desplom

Al sortir del bar ens trobem que tot esta ben nevat i el carrer de carro que ens porta al castell esta ple de neu, gel i fang. Tot i aixi, arribem i ens proposem anar a jugar una mica, ja tot estava ple de neu, sobretot les sortides dels blocs, que estaven cobertes per 4 dits ben bons de neu.

Hem començat escalant a sota del castell. Un parell de variants, on es veien unes linies evidents, amb forats i plans bastant dolents. Les hem encadenat totes dues, pero sense sortir per dalt. Donava molt rotllo el fet de caure desde tant amunt i el maons del castell tampoc no ajuden gaire.

Serra provant el desplom

Despres, al costat esquerra del ran bolo del costat del castell, hem estat provant una linia. Començar-lo incorporat era molt dur i s'havia de netejar, i l'hem començat dret desde una fisura a dues mans. Es tracta de sortir d'un mini-sostre, fer una travessia cap a la dreta i sortir amb unes lages invertides. Buffffff!!! L'he aconseguit encadenar pero he petit molt perque la caiguda era sobre una pedra i llavors rebotaves sobre una altra. Sort d'en Serra i en Dominic que m'han covert molt be. No se nom ni si ja estava encadenat. Todo bien.

Domenec provant variant del castell

Llavors tornem cap al mig del sector i provem un desplom. Despres de uns pegues en Serra troba la seqüencia bona amb empeines, i jo, tot i que no es la meva especialitat, aconsegueixo encadenar-lo, pero no sorto per dalt perque hi ha molta neu. Despres anem a una cova que hi ha molt a la vora a provar la travadell. La seccio de sota, és a dir, el troç de la traveesia per la fisura lateral le fet al flas, pero sortir-ne es una bogeria. T'has de lligar amb una corda. Tot i aixo, em estat provant una variant sortin una miqueta avans per la dreta, amb una seccio de romos per sorti de la panxeta. Guay!

Serra provant variant del castell

Bon diumenge. Feia molt temps que no hi anava i m'ho he pasat molt be. Aviam si el proxim dia ens canten mes projectes i podem anar a provar, si pot ser avans de que marxi, que ja queda poc!!!!!!!!!!!!!!!

Met encadenant un bloc desconegut al castell

Per acavar us deixo amb el video del deplom. Els altres no els em gravat, llastima, pero es que tot no es pot tenir. Salut:

Boulder al Castell de Taradell from Jaume Garcia on Vimeo.

Crevillent, todo bien

2010-01-08T23:24:00.003+01:00

Tansols es tracta del ultim video amb mes blocs grabats a Crevillent. Linies interessants i bastant fisiques, de moures:

El Bancal (Zona dreta) from Jaume Garcia on Vimeo.

Crevillent boulder's

2010-01-05T12:26:00.005+01:00

Vista de Crevillent

Aquets dies de festa, juntament amb en Canals i en Fransesc, buscavem deseperats un lloc on no ploguès per a poder fer allo que mes ens agrada: boulder!!!!
Despres de mirar a tota Espanya i tota França, l'unic indret que vaic trobar va ser un lloc anomenat Crevillent, entre Alicant i Murcia. Vam fer viatge el dia 30 a la tarda, i al vespre ja hi erem. Amb furgoneta vam trigar entre 5 i 6 hores.

La Cova de la Gota

Gracies a una gent molt maca i amable, vam poguer trobar el sector El Bancal i La cova de la Gota. Els graus, en general, estaven molt collats, pero aquesta es la seva manera de veure el bouldr i s'ha de respectar: Ha d'haver-hi zones mes "suaus" i d'altres de mes "comprimides de grau".
La veritat es que he tornat amb molt bon gust de boca, encadenant bastants blocs i una maravella a la cova.

Met encadenant Clandestino 6c/+

El sector El Bancal esta dividit en tres parts: zona centro, zona dreta, zona esquerra. Al centre hi ha un parell de bolos bastant grans amb bastantes linies i algun eliminant, per fer-ho mes complicat. A la dreta hi havia mes caos. Tot de pedra amontegada amb 4 o 5 bolos. Un d'ells amb una coveta amb linies bastant dures ( 8a's, 8b's...). Aquestes dues parts van ser a les que mes varem escalar. Vaic encadenar desde III a 7a/+, i vaic estar provant dues nits Ultraproject 8a?. Una planxa molt deplomada amb un llançament molt llarg i molt dur i una sortida de plans amb el talo a l'orella.

Canals encadenant Bin Laden 6c+

I la banda esquerra que hi havia menys linies i vam estar-hi tansols un mati, provant Proyecto hombre 7b, bloc molt dur, pero amb persistència poder l'haguès encadenat. Todo bien.

Met provant Ultraprojecte 8a?

A més, com ús he comentat, a la rambla (riera) de Crevillent, caminant uns 5 minuts hi ha una cova de conglomerat. La seva part mes alta es de 2'5 metros, mes o menys, i és el lloc on han obert les linies mes dures del poble. Gracies al youtobe, vaic veure com anava una travessia, Travessia del cristo 7c+. Amb la tonteria segur que uns 25 pegues li vaic donar, repertits en dues sessions, i sempre em tombava el mateix pas, un dinàmic. Fins que en un dels pegues vaic triunfar, vaic caçar la presa i no vaic parar fins que vaig sortir per dalt. Molt content d'haver lluitat per fer una cosa i que, en tan poc temps hagi sortit. Gracies tambe amb en Canals que va gravar tota l'estona i amb en Fransesc que em movia els crash-pads i em protegia.
Es un bon lloc per a fer una escapada, ara bé, la zona no es molt gran (hi ha uns 100 blocs oberts) i esta bastant lluny. Al cap i a la fi, es tracta de coneixer llocs nous, tocar roca diferent i provar problemes i tipus d'escalada diferents. Aixo es el que ens enriquiex.

Met provant Ultraprojecte 8a?

Bon any a tothom, i que els reis us portin molts encadenes a tots.
Salut

P.D.: I, per acavar, un parell de videos de Crevillent:

La travesia del cristo 7c+ from Jaume Garcia on Vimeo.

El Bancal. Zona centro from Jaume Garcia on Vimeo.

Videos de la Comarca i de Can Boquet

2009-12-28T14:50:00.004+01:00

Aquest es de la comarca. Es diu "Tomalo con Calma" i es tracta de una extencio a una travessia ja encadenada( travessia invasion venezolana), al bloc del Galapad:

Tomalo con Calma, F.A. por Met from Jaume Garcia on Vimeo.

Aquest altra és ben diferent. Es a Can Boquet, sector Nou, Lolomaster. Un bloc que desde el dia que me'l van ensenyar he tingut ganes d'encadenar, i despres de trobar un truc en un dels passos, ara em resulta bastant mes facil. Tot i aixi s'ha d'apretar:

Lolomaster, 7b+ from Jaume Garcia on Vimeo.

Outside, La pel.lícula

2009-12-27T13:41:00.001+01:00

Cresciano- Sector Voci dalla Cantina

2009-08-28T20:23:00.003+02:00

Aquest va ser l'ultim sector que varem estar de Cresciano, i va ser el penultim dia que vam escalar a Suïssa.

Aleix encadenant un bloc sense nom

També era un sector petitonet, pero mes gran que'l Cubo. Teniem uns blocs en ment per provar i destrossar-nos encara mes de lo que estavem, ja que eren molts dies seguits escalant i pocs reposos. Aixo feia que el bloqueig ja no era el mateix, les pelles estaven força gastades, pero el fanatisme i les ganes de trobar i provar noves linies excel.lents ens feien aguantar tot el que fes falta.

Ferran provant Voci dalla Cantina

Aleix provant Voci dalla Cantina

L'Aleix va provar Harry Spotter. Tots el voliem provar pero un cop davant del bloc no ens van semblar igual. Era un dinamic sobre una regleta petita i un romo invisible, peus ultra sovats i sobre adherències. El dinamic acabava sobre una regleta roma bastant dolenta. Els intents del nostre "xef" van resoltar nafastos i en breu vam canviar de bloc pero en el mateix Masso 1.

Met provant un bloc sense nom

Alla hi havia un mini sostre amb bastant desplom en la seva part inferior. D'alla sortia una linia guapissima i mil fanatica. Rebia el nom de Voci dalla Cantina, com el mateix sector. Jo provo primer i perdono el pegue a vista, ja que no m'ho vaic creure. Al segon pegue encadeno aquesta linia tan suculent i selecta. Ferran esta apunt i Aleix tambe prova, pero al final no van tindra sort.

Ferran provant Voci dalla Cantina

Llavors provem, al costat un diedre molt tècnic amb l'Aleix. Jo no em moc gaire comode i tambe estic cansat de les apretades anteriors. L'Aleix se'l curra molt i l'acava encadenant. Molt guapo també.
Ens movem buscant algun bloc més i en Txetxu i l'Aleix fan una placa facilona.
Pels voltants de les 16:00 fem retirada cap al camping, que tocava anar a jugar un partit de "Calcio" amb uns nanos petits del camping i el nostre amic Luca.

Aleix provant Voci dalla Cantina

Aleix encadenant Diedro tècnico

Cresciano: Sector CUBO

2009-08-27T14:08:00.004+02:00

Encara faltaven dies per a visitar diferents sectors de Cresciano. Un dia vam visitar aquest sector ( Cubo) molt tard, venint del sector Danilo. Vam probar una travessia de romos i peus infernals, molt tecnica. Es diu Gonzalez. I tambe un bloc del costat Movimento poco lento, que tansols es tractava d'un dinamic a un canto que tallava.

Met encadenant bloc nº17 Masso 5

Al dia segunt, vora les 15:00 arribem al mateix sector per provar uns blocs que en Ferran ja havia vist. Escalfem a la mateixa pedra del dia anterior. Tots comencen a escalar, pero jo tenia mandra i tansols encadeno al flash el bloc nº7. Amb cosa de 30 minuts ens cau un xafag bastant important i vam tenir que marxar per potes fins al cotxe. Hi havia un bon tros i, durant l'esprint en Ferran fot una bona volada i fins i tot, per mala sort, se li espatlla el movil. Van caure bastants litres en poca estona, ja que al arribar al camping ja va parar.

Aleix encadenant bloc nº17 Masso 5

Els anims estaven pels terres, i ni una bona refrescada a la piscina ( estava jo sol a la piscina; no hi havia ningu. Quin gustasso!!!) feia passar la mala llet que portavem a sobre. La decisio va ser quedar-nos i anar a escalar als matins ben d'hora, encara que fes mes calor.
I aixi va ser, el dia seguent a les 09:00 ja estavem un altre cop al sector Cubo. Escalfem en un altre bloc: Masso 5 i encadenem el bloc nº 18 i 17. Ells en van fer un altre, tambe sense nom.

El sector era petitonet i vam decidir canviar a al sector del costat Voci dalla Cantina

Ferran encadenant bloc sense nom

Magic Wood

2009-08-17T14:03:00.008+02:00

Un lloc on teniem bastant clar que haviem d'anar era a Magic Wood. Tothom a sentit a parlar d'aquest lloc i segurament a vist videos de "bous" apretant a muerte en els seus blocs.
Nosaltres estavem a tansols 1:30 hores de cami i de tots els dies que varem estar a suïssa, en vam dedicar dos a visitar Magic Wood.

El primer perill era l'accès, ja que teniem entes que havies de creuar un riu trepant per un cable. La sorpresa va ser que hi havia un pont. Mes tard ens asebantem que el cable ja no hi és. Perfecte!!!!!

Al travessar el pont ens trobem amb un bosc únic. Uns arbres que no tenien final, una humitat mai vista que feia que les herbes creixin amb un color verd intens. Tota aquesta natura estava inmersa en un caos total de pedres, és a dir, caminaves per el bosc i per sobre les pedres que, mal posades, feien de peu de bloc, plens de forats negres sense final, on si et queia alguna cosa ja pots donar-la per perduda, oi ferran??????

El 1er dia va costar-nos una mica ubicar-nos i varem caminar una bona estona abans de trobar algun bloc per a poder escalfar. Varem escollir el sectro KAMEL i vam escalfar a Wonderboy i un sense nom. Ens movem una mica i jo encadeno a vista Jack, pensant-me que era un altre bloc, que estava just al darrera d'aquesta pedra. El bloc es diu Red Roses. Les ressenyes no ens van ajudar gaire, ja que tot estava magnesiat, fins i tot els peus, i era una mica dificil sapigue on començaven alguns blocs, com per exemple No exit, que el vam encadenar tots pensant que era una linea i reslutava ser una altre. Llavors en Txetxu encadena a vista Klisch klasch i decidim anar a provar el Red Roses dret i al 2on pegue l'encadeno. En Ferran tambe el prova i quan ja tenia la seccio resolta, donant-li un pegue a muerte li fa una tivada l'ombro i a de descansar. Ho tornar a provar i el malt el fa plegar definitivament, fins al punt de marxar tot sol cap al cotxe a descansar. L'aleix tambe el prova pero no te sort. Llavors jo em creixo una mica i intento fer-lo sentat, pero te una apretada molt dura. Li trobo la seqüencia i també l'encadeno sentat. Tota una obra d'art.

Pugem una mica, buscant roca nova per acabar d'escalar una miqueta mes i ens perem a James Bong. Un espero petitonet amb dos filos i dues apretades molt dures. Tampoc no teniem clar d'on començava, ja que qualsevol romo, regleta o pla estava magnessiat. Tot!! L'Aleix prova amb moltes ganes i troba le methode i encadena. El que pasa es que no esta convençut de si es correcte. Jo provo i no hi ha manera. Molt morpho per a la meva estatura.

Mirem el rellotge i decidim marxar a retrobar-nos amb en Ferran al cotxe i cap al camping.

El 2on dia vam tornar a anar vora el sector Kamel. Escalfem amb uns blocs sense nom de moviments molt bons. Encadenem Headhunter(sit) i Mexican Seafood, una bona placa bastant tècnica i maquissima. Pressio fins al final.

Amb en Ferran visualitzem una linia duríssima, Muttertag, pocs moviments pero massa durs per aquells moments. EL deixem estar. Llastima!!

Tornem a passar pel Red roses, que l'encadena en Ferran i l'Aleix, i per James Bong, que l'encadena en Ferran. Mentrestant jo encadeno al segon pegue Badyblade, un sostret d'aquells que m'agraden a mi.

Proposo mouren's i anar a probar Man of the cow. Un moviment d'ombro bastant dur ens tirava sempre a terra.Un boulder tres estrelles, sens dubte. Llavors provo Streesman. Casi l'encadeno, caïent al penultim movimemt. Ja no em quedaven gaires forces, ni als altres tres, i decidim marxar. Tot i aixo, fem una paradeta i en Ferran prova una proa molt dura i d'embergadura: The Gift.

Un lloc encantador, 100% recomenable, ple de blocs amb linies i moviments mestres; un lloc de pelicula...

Cresciano: Sector Danilo

2009-08-13T14:06:00.009+02:00

Txetxu encadenant bloc sense nom

Era un dels sector mes lluny del parquing on deixem el cotxe i haviem de caminar durant una estoneta, pero aixo no era problema per anar-hi carregats amb tots els estris i, com no, la nostra grua. Varem visitar-lo un parell de dies, ja que em un no em vam tenir prou per a veure'l tot, i els blocs que hi havia ens van agradar bastant en general. El 1er dia varem fer blocs facilets com Ola ola bucaiola i d'altres sense nom. Al moure'ns una mica encadenem Grande Byron i el bloc del costat. Llavors jo li foto uns pegues a Clack si gira mentres en Ferran prova Tricipite Surale. L'Aleix probava els dos. Jo acaba encadenant. Era un bloc morpho i no molt estetic, pero amb un parell d'apretades. En Ferran tambe encadena els seu. Amb la mateixa entrada tots dos, pero ell realitzava una trave per tot un filo.

Aleix encadenant Grande Byron

Ferran encadenant Tricipite surale

Llavors buscant mes trobem un gran bolo amb una linia guapíssima; de les millors que vam provar. Effetti speciali era un bloc complert, amb molt joc de peus (semblava que vallessis per la pedra), romos al principi i al final micro-regletes. En Ferran, com un titant l'encadena i, amb moolt poca llum tornem cap al camping a descansar.

Met provant Tricipite surale

Ferran encadenant Effetti speciali

Met raspatllant

Aleix provant Effetti speciali

Al dia seguent, haven dinat tornem al mateix sector. Els plans eren els següents: Gravar algun bloc que haviem encadenat el dia anterior i acavar de veure el sector per complert. I aixi ho varem fer; jo gravo un bloc i en Ferran dos. Tornem a provar Effetti especiali i amb pocs pegues i apretant molt, l'Aleix l'encadena, tambe. JO no vaic poder. Llastima perque realment era una linia impressionant.

Met provant Strusciamento lento

Ferran provant Strusciamento lento

Ens movem i provem una travessia Strusciamento lento. Nomes arribar ens trobem un canto al terra. Tot ia aixi li donem uns pegues. Resulta molt dificil!!!!

Met encadenant Un uomo un perche

Aleix encadenant Un uomo un perche

Vaixem una miqueta i encadenem Un uomo un perche. Jo encadeno G point i provem Pesanti ma contenti (molt morpho).

Com podeu veure, aquest dia la llum era brutal i les fotos que van sortir son excepcionals. Per aquest motiu n'hi ha tantes, perque podeu disfrutar del que nosaltres vam disfrutar. Que disfruteu!!!!!!!

Met i Aleix gravant primers plans de Grande Byron

Ferran encadenant Tricipite surale

Aleix encadenant Effetti speciali

Ferran encadenant Effetti speciali

Ferran gravant Effetti speciali

Met provant Strusciamento lento

Ferran provant Strusciamento lento

Aleix provant Strusciamento lento

Cresiano: Sector Filo a Sbalzo

2009-08-13T13:53:00.005+02:00

Els dies que feia bastanta calor i el cel estava totalment destapat els dedicavem a anar a comprar, voltar una mica, moltes refrescades a la piscina i, com no, anar a veure amb en Peter ( Richard) perque ens vengues unes quantes "birras" per entretenir-nos i fer temps perque el sol comences a baixar, i aixi, trobar una llum impressionant per a gravar blocs encadenats anteriorment i obtenir bastant material per a bouwlder films. La veritat es que va ser tot un exit i em tornat amb mil imatges, tan d'escalada com de paisatges i anecdotes dels 15 dies a Suïssa.

Txetxu encadenant Il cherchio celtico

Txetxu gravant Il cherchio celtico

San Gottardo

2009-08-11T13:41:00.006+02:00

Txetxu escalfant

Despres d'algun dia de pluja decidim que fer una visita a San Gottardo seria una bona opcio. Aquesta zona de bloc esta situada a mes de 2100 metros d'alçada. Es tracta d'una zona d'alta muntanya, amb un granit molt abressiu i dur i amb molts trossos de quars. Granit molt patidor. Per arribar-hi haviem de fer entre 1'30 i 2 hores de viatge per un port de muntanya impressionant, guapissim, ple de cim enormes i de neu, ja que es veien molts glaciars. Realment les vistes eren maquissimes i impressionaven moltissim. Facil!!!!

Aleix gravant L'imprevisto

Varem decidir visitar el sector "Ecstasy". El nom ens va donar bastant de bon rotllo, pero realment va ser una tortura. No hi havia gaires blocs i estaven bastant separats. A més, vam decidir, llogicament, que portariem la grua per a gravar. La malparida pesava bastant i ens varem fer uns farts de fer viatges cada cop que cambiavem de blocs.

Met encadenant Coupe d'epaule

Tot i aixo, vam poder escalar bastant i ens ho vam passar molt be, en un sector ple de riarols formats per el desglaç de les plaques de neu que hi havien. Tambe ens vam trobar alguna marmota que, en el seu idioma, ens cantaven els passos de les linies.

Tetxu encadenant un bloc sense nom

Vam escalfar en blocs com Solodite, Coupe d'epaule, L'imprevisto i d'altres sense nom. LLavors varem buscar un bloc bastant gran on hi havia diverses linies, i una de molt interessant. Es tractava d'una placa i sortir-ne pel filo del bloc. Era molt estetic ja que el bloc estava en una petita esplenada amb molt bones vistes. Es diu Ecstasy i a la guia deien "Bellísimo". Tan l'Aleix com en Ferran el van encadenar. Jo practicament no el vaic ni probar, ja que em vaic centrar en unes altres linies, amb la companyia d'en Txitxi. Vaic encadenar Lupisciu una travessia de dreta a esquerra per una fisura horitzontal ( molt estetica), La redoute (tenia una entrada aleatoria), i Hasch mich ( bloc bastant fisic sobre preses petites amb algu de desplom. Molt guapo).

Aquell dia va picar molt el sol i tan l'Aleix com jo vam acabar amb l'esquena i les espatlles socarrimades. Vam apurar fins a mitja tarda i despres de grabar una mica de paisatge vam tornar destrosadíssim cap al camping.

Aleix encadenant Ecstasy

Ferran encadenant Ecstasy

Met encadenant Hasch mich

Txetxu

Tot l'equip de gravacio preparat

Ferran provant un bloc molt dur

La marmota

Met

Brionne

2009-08-09T13:35:00.004+02:00

Un dels dies que ens va ploure el varem dedicar a voltar. Al mati varem anar a una ciutat bastant proxima, Lugano. Alla varem fer la compra dels tipics records que portes a casa. Jo en dic mariconades, perque el meu record va ser un crash-pad Metolius. El vam trobar en un centre comercial moltb gran que hi havia a les afores. Tenia moltes ganes de comprar-me'n un i a la primera oportunitat no el vaic deixar escapar.

A la tarda varem anar a Brionne. Carretera d'alta muntanya sempre burejant un riu magnific ple de gent banyant-se. NOsaltres buscavem la zona de bloc secretiva que sabiem que corria per alla. Va ser un fracas, ja que no varem trobar res. Jo amb les ansies, alla al riu, vaic trobar alguna linia facilota i vam passar el rato. Llastima perque feia molt bona pinta. No em va agradar gens el tema de portar les zones de bloc en secretiu. Son una mica egoistes; pero cadascu amb lo seu fa el que vol. Todo bien!!!

Cresciano: Sector Filo a Sbalzo

2009-08-08T20:59:00.007+02:00

Met provant Pixel (travessia)

Aleix provant Pixel (travessia)

Aquest sector ens va començar a motivar una mica mes, ja que hi havia mes blocs i estaven mes junts. Moltes linies i moltíssimes apretades. De debó, molt guapo pero molt dur. Per arribar-hi vam trobar un parquing mes proxim als sectors i mes comode. Teniem ganes de visitar aquest sector, sobretot en Ferran i jo, ja que teniem linies ja visualitzades i teniem moltes ganes de probar-les, com La Pelle, Arcadia, Volau vent, Frank's wild years...

Met provant Volau vent

Com sempre, vam rebre moltes clatellades i aquest blocs eren duríssims. Es tractava de disfrutar i escalar i vam fer una mica de tot. Van sortir linies molt maques i vam deixar blocs per encadenar. Tampoc no era l'època de provar segons que, i, com deia un menda que ens vam trobar blocant: "Provar linias de regletas. Los romos son para el invierno". I tenia tota la raó

Ferran provant Volau vent

Txetxu encadenant Masso 9b bloc 30

Aleix encadenant Masso 12 bloc 38

Ferran provant Frank's wild years

Met provant Frank's wild years

Chironico

2009-08-06T22:33:00.004+02:00

"El descanso del Guerrero"

Chironico semblava ser una bona opcio, ja que teniem mot bones referencies. Realment els sector on vam estar no eren la canya. Tot i aixo, si li haguéssim donat una altra oportunitat segur que un altre gall cantaria.

EL primer sector on vam escalar va ser al "Doctor Med".Un sector amb tansols dos bolos, i un no el varem trobar. Una de les linies l'haviem vist per internet i teniem ganes de probar-la. Llastima que es tractava de flotar sobre un plans que a l'estiu son inpracticables.

Met encadenant schuppenshampoo

Llavors varem anar a l'altra punta de Chironico al sector "New Age". Hi havien uns tres sectors practicament ajuntats i amb molta mes diversitat de blocs. Alhora semblava tot com deixat, amb poc magnessi i poc trepitjat. Aqui vam escalar tot lo que vam poder, tot i que la motivacio no era molt gran.

Met encadenant Pink-Lady

Aleix provant L'idoletto, bloc de mini-regletas

Met provant L'idoletto

Cresiano: Sector Dream Time

2009-08-06T22:16:00.004+02:00

Cresciano va ser la zona on mes varem escalar. Estavem a tansols un poble de diferencia, és a dir, a tansols uns 5 minuts en cotxe.

El primer sector que vam visitar va ser el "Dream Time" on havita el famos bloc Dream time, de Fred Nicole. Va resultar ser un sector petitonet, amb pocs blocs i bastant dispersos. Un bosc majestuos, com a tots els sectors de Cresciano amb arbres molt i molt alts i un sota-bosc bastant dens, tant de plantes com de fulles seques i, en especial, farcit de castanyes, on mes d'un va tenir algun problemet per culpa d'anar amb xancletes.

Ferran encadenant Mano number five

Aleix probant bloc 26 del Masso 11a

Met encadenant una travessia al Masso 11a bloc 27

Suïssa, Ticcino

2009-08-05T22:23:00.004+02:00

Aquest any, com no, dedico les dues semanes que tinc de vacances a realitzar un dels esports que mes calent em posa. Juntament amb l’Aleix, en txitxi i en Ferran programem un viatge al sud de Suïssa per poder disfrutar d’unes zones de boulder amagades en els densoso boscos de color verd i plens de màgiques i hipnotitzants cascades.

Realment no te desperdisi. Es tot com en un conte de fades i desitjava amb totes les meves forces que aquests dies no s’acabessin mai; disfrutar tot lo posible i, alhora, apendre de l’escalada tant dura sobre un granit fi, pero en ocasions ple de trossos de quars.

El viatge va ser tota una aventura. Els crash-pads viatjaven sobre la baca del cotxe de l’Aleix i durant el trajecte es van trencar alguna braga i tensor, pero, despres de 16 hores de viatge i de “perdrens” algun cop vam arribar al petit poble de CLARO. El camping AL CENSO vam ser el centre d’atencio per a quasibe tots els holandesos i d’altres personatges que voltaven per allà, sobretot en Txitxi!!!! Jajajaja!!!. Vam estar molt be i molt comodes, fins i tot algun dia que per sota la nostra tenda i pasava un riu, però gracies als ingeniers del grupet no va ser problema per a poder sopar i dormir placidament. Tuto bene!!!!! Cada dia dos o tres viatges a la piscina eren obligatoris i a visitar en RICHARD (amo del camping) per a buscar “birras” eren incomptables. Tot el viatge va ser una festa a lo grande. A mes amb l’Aleix vam descobrir uns bars i locals de festa DANCEHALL i unes discoteques a Bellinzona (ciutat proxima) on vam acabar de gastar tots els francs suizos que teniem, coneixent nois i noies que flipaven com uns mendes de Barcelona portaven tanta festa dintre!!!! A mes, l’ultima nit, tots quatre vam arrezar la ciutat sencera. Segur que encara hi han comentaris sobre nosaltres per aquelles terres.

A part de totes aquestes activitats, dedicavem la majoria de les hores del dia a escalar, encara que no ho sembli. Vam visitar 5 zones diferents: CRESCIANO ( 7 dies), CHIRONICO ( 1 dia), Brione ( 1 dia), SAN GOTARDO ( 1 dia) i MAGIC WOOD (2 dies).

Cada una diferent a les altres pero totes amb un encant i un toc especial. Els colors eren molt lluents, la natura brutava de qualsevol lloc i feia que estiguessim observant tota l’estona l’entorn on estavem absorvits. Mai et cansaves de mira amunt, avall, a la diestra i a la sinistra. Tot era maravellos. Nomes pensava en una cosa: on he de firmar per a quedar-me a viure aquí, perque es el paradis.

Vam passar magnifiques estones blocant, observant i parlant de qualsevol cosa. Tot era bon rotllo, menys quan en Txitxi es quedava sense formatge.jajajajaja. Puto malalt del formatge!!!!
En definitiva, bones vibracions i records de Suïssa i preparat per a tornar-ho a repetir quan fagi falta. Bona aquesta

Vacances = Pluges

2009-07-06T16:16:00.004+02:00

Aquesta semana no ha acompanyat gaire el temps, ja que les pluges han set bastant constants i hem tingut poques oportunitats de sortir a tocar roca.

Dimarts vam probar sort a Santa Fe del Montseny, pero rapidament veiem que no seria el dia. Tots els restaurants tancats i, vora les 16:00 ja plovia sense parar.

Dijous, vam fer una mini-escapada a Sorralta. Tansols un parell d'horetes a la tarda, avans d'anar cap al local. Vaic provar una via "Motor a fons": bloquejos molts llargs, per a mi, sobre picats molt bons.

Divendres sortint del local, juntament amb l'Oscar i en Manya, anem a comprar sopar i cap a Savassona a treuren's una mica el mono. Una trucada inesparada d'en Grifoll m'informa que tambe asistirar a la trobada bloquera. Sopar en germano i acompanyats de la lluna a l'esplanada del Dau, i tot seguit fanatisme per un tub: vam probar un munt de blocs i fins les 03:00 no ens vam cançar. Vaic fer de "guia" ensenyant blocs a tots tres, ja que a mi, al seu temps, tambe em van ensenyar les maravelles que s'amaguen a Savassona i crec que tothom te dret a coneixer i respectar aquest indret.

I aixi va ser com van acavar les mans de l'Oscar. El bou no es va queixar ni un moment i va tibar-li amb totes les seves forces. Tela amb les "yemes" que li van quedar!!!!!!

De 00:00 a 02:00

2009-06-28T14:53:00.002+02:00

Ahir va ser una altra nit fanatica. Trucu amb en Manya i alla a les 23:30 fem camí cap a La Comarca. Ultimament tot el grupet s'ha com desfet: uns quants lesionats, poquets que continuent escalant, tot i les altes temperatures, i uns altres mil enfeinats preparant un "bombasso"!!!. Realment nomes queden unes quantes hores mortes per poder treurens una mica el mono, a les nits.

En Manya tenia ganes de probar "Tomalo con calma", al Galapad. Li donem uns pegues, jo poc, vigilant encara amb el talo. La sorpresa es que sota la coveta em trobo la meva bossa de magnessi i una de les meves munyequeres. Impressionant, ja que poder feia un mes que no i tornava, i ens ho vam descuidar inconsientment la ultima sortida amb l'Oscar. Todo bien. Quina sort. Perfecte!!!! Gracies si algu ho va trobar i no s'ho va apropiar.

Em poc ens movem i anem cap al "Modus Vivendi". Vaic estar pensant una secció de passos que podien funcionar; i van funcionar. Probem de pasar per la fisureta, i no pas llançant. Ja agafem la fisura amb la dreta, pero llavors no ens movem. De mica en mica s'omple la pica!!!!

Retirada vora les 02:00 cap a casa amb un bon regust a la boca i bastant mal a les "yemes".Bona aquesta

I la semana següent mes, molt mes ja que unes vacances "obligades" fan que tingui 24hores al dia lliures, per tant, a buscar gent per anar a escalar, i, com no, a les tardes a treballar al local. Ja sabeu!!!!

Video a Targassonne

2009-06-24T16:55:00.000+02:00

Met encadenant Help!, Jesus revient (eliminant) from Jaume Garcia on Vimeo.

Video de Kalma

2009-06-17T20:55:00.001+02:00

Un video d'un bloc molt estetic de Savassona. Personalment, m'encanten aquest blocs i crec que es un bloc 5 estrelles.

Untitled from Jaume Garcia on Vimeo.

Non Stop!!!!!!

2009-06-14T20:25:00.002+02:00

Ja fa molts dies que no parem; tot el dia controlant la temperatura i el temps buscant el millor moment per poder anar a blocar amb les millors condicions possibles. Aquets moments solen ser a les nits. Vaic estar motivat uns dies i hi anava jo solet, just quans sortia del local. Un cop la gent es va començar a fanatitzar, una mala caiguda desde el "samsara" em produeix un dolor insoportable al talo dret. Per sort no va ser res. Tansols un fort cop al os.

Ja han passat quasibé tres semanes i he amortitzat tot el meu temps lliure treballant al local. Realment es un entrenament molt dur; almenys, cada dia que surto d'alla em sento molt cansat, ja que la feina es bastant dura pero molt gratificant.

Aquest divendres sortint del local, en Manya, l'Oscar i jo anem a treuren's una mica el mono a La Comarca. Jo, a part, anava a provar com estava el peu. La veritat es que encara em fa malt, pero tansols es tracta que passi el temps i el malt anirà desapareixent.

Vam sopar al bloc del cami. El termometre marcava 18ºC i fins i tot corria una brisa refrescant. Vam provar "apofisis mental". Una travessia dinamica sobre romos i talonejos a l'altura de les orelles. Un cop calents vam dedicar, mes o menos, 2'30 hores a provar la seccio de sota del "modus Vivendi" i a matitzar el llançament que hi ha.

Bora les 03:00 vam fer retirada cap a casa, bastant cansats de tot el dia, sapiguen que ens esparava un cap de semana intens treballant al local.

Cap de semana caloros

2009-05-26T15:45:00.004+02:00

Aquest cap de semana a set molt caloros. Amb les altes temperatures que marquen els termometres és practicament impossible fer boulder. Per aixo tot el dissabte el vam dedicar a treballar en el local (intensiu de 09:00 a les 22:00). A la nit, despres de sopar, l'Aleix, en Domenec i jo fem cami cap a La Comarca i estem, juntament amb en Serra, l'Ivan i l'Alba Luna, jugant a la pedra del Galapad. Va ser una bonica nit fanatica, on ens moviem bastant comodes sobre plans en baixada Vam provar i encadenar variants i entrades sentats desde dins de la coveta. Bona aquesta.

Diumenge, despres de dinar, anem cap a la Comarca. Volia netejar un projecte, i tansols vam començar. Vam veure'l bastant dur, mes del que ens pensavem, i entre la calor i les poque ganes de treballar anem cap a "guerrilla's crack". Manya li treu una entrada sentat i llavors l'Ivan el repeteix. Els altres no vam poder perque en Super-Domènec va trencar el canto d'entrada. Avans de canviar de bloc i anar a provar sort amb el "Modus Vivendi", Ivan encadena la travessia del guerrilla's crack. Moltes felicitats bou!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Al Modus Vivendi li vam donar molt pegues: drets, sentats, llançament... Massa calor per encadenar un bloc tant dur. En Domenec es va fer una mica de malt al canell esquerra. Desde aqui li donc anims perque es recoperi aviat i tot hagi set tansols una vis i un ensurt. Cuidat Musculman!!!!!!

Nits llargues

2009-05-22T20:13:00.002+02:00

Res, per poder escalar algu s'ha de buscar les millors condicions. Aixo es el que varem fer el dijous pasat l'Oscar i jo, que fins ben tard vam estar blocant a La Comarca.

Ús deixo amb quatre fotos d'aquella nit

La Noche Club

2009-05-20T23:00:00.003+02:00

Avui, tambe sortint de currar una mica del local, poso rumb direccio a La Comarca. Todo bien!!!!!!!!!!!!! Eren les 21:30 pasades i la foscor ja començava a arribar. Faic el mateix que ahir i em planto davant del galapad. No se perque pero de cop em be al cap uns passos que feia el meu amic Domènec, o Dominic pels companys, que crec que em poden ajudar a encadenar. Probo i resulta facil.

Al primer pegue em rellisca el talo a la zona mija de la travessia. Torno a repasar-ho tot i a raspatllaro i, al segon pegue de la nit, aconsegueixo encadenar, significant la 1st ascent de "l'extensio de la travessia invasion venezolana". Oleeeeeeeeeeeeeee. He cridat molt i ho he cel.lebrat amb tots el bixos que sortien del seu cau per culpa dels meus crits de victòria.

M'ha semblat una molt bona travessia i es fa bastant dura i pesada. Molt estetica amb 4 o 5 moviments claus, repertits entre tota la travesa.

Aviam qui s'emporta la 2ona???????????????

Salut

Nits Fanatiques

2009-05-20T14:12:00.003+02:00

Doncs si. Tal i com diu el titol, a partir d'ahir, començo a escalar de nits. Jo plego a les 20:00 aprox. cada dia de treballar. Despres toca currar una mica amb els meus companys al local. Quan es hora d'anar cap a casa a sopar, descansar, dutxar i dormir, jo proposo anar a escalar!!!!!!!!

Ahir vaic fer-hp jo solet; Vora les 21:30 arribava a La Comarca amb un proposit: encadenar l'extencio de la travessia invasion Venezolana.Encara hi havia una mica de llum i en breu vaic tenir-me tots els cantos raspatllats i magnessiats. Vaic fer memoria dels pasos i amb tansols un crash-pad vaic començar o fotra-li pegues. Vaic posar-lo al crux de l'extensio, que es on realment pots fer-te mal. Si passava d'alla, ningu em movia el crash-pad i queia al terra.

El 1er pegue va ser molt bo i vaic caure al final de tot de la travessia. Vaic quedar totalment arrapenjat per un arbre que hi ha just darrera. Llastima perque tansols en tres intents mes, de poder 15, vaic estar a punt de encadenar, pero sempre hi havia un talo que s'escapava, o algun misto en els plans.

De cop la foscor regnava a La Comarca, les granotes no paraven de cruar, una suau brisa feia moure les branques i les fulles i totes les cuques van sortir del seu cau a observar-me com li fotia pegues a la travessia i com jo mateix m'animava per tornar-ho a probar amb mes ganes.

Amb els braços ben imflats decideixo fer un petilla i al mirar el rellotge vaic creure oportu anar, ja, cap a casa.

Molt bona estona fanatica a 14'5ºC. La foscor de la nit convinada amb la llum del frontal em posava molt, i encara que no vaic poder encadenar va ser una estona magica.

De ben segur que continuare amb aquesta rotina, fugint del sol i les altes temperatures i buscant la sombra o la llum de la LLUNA.

Salut

Molta calor, poca adherència

2009-05-19T13:53:00.003+02:00

Aquest cap de semana s'ha començat a notar les altes temperatures que abunden a la vellíssima comarca d'Osona. Es molt dificil trobar una zona de bloc encarada totalment a la sombra. Aixo suposa, com ja sabem i, a mes, estem comprobant que la paraula adherència ja no sabem que significa.
Dissabte vaic arribar a la Comarca vora les 16:30. Feia una calor terrorifica. Havia quedat amb en Serra i en Domènec al blog del Galapad. Trec unes birres de la maleta i les seves cares canvien totalment. Comencem a probar una extensio de la travessia Invasion Venezolana, amb dos passos realment durs al principi, i llavors fer la travessia pilosa. Resulta tot un infern. Va arribant la gent: Ferran, Laia, Manya, Oscar i Leti. Tots probem i renaguem. Descancem i tonem a probar, i sobretot, el que mes vaic fer va ser: Raspatllar i magnessiar sense parar. No hi ha bona temperatura per treballar els plans en baixada d'aquella extensio. No molt tard decidim fer retirada, cervessa a la plaça de Roda amb en Domènec i en Serra i xcap a casa.
Diumenge va fer el mateix fastic de dia, és a dir, moltisssssssima calor. Quedem a Sava i despres d'unes trucades ens trobem alla: Txetxu, Aleix, Manya, Oscar, Leti, Guillem i jo. Anem cap a La Pedra de Fonten, i parem a escalfar en un esperonet que hi ha avans d'arribar-hi. Fem la linia i comencem a treure un merder de variants. Tots juguem, imaginem i encadenem. Aqui va ser l'unic lloc que encara si va estar prou be. Hi havia sombra, pero molts musquits.
A la pedra de fonten vam fer tots els blocs menys " ". Tambe feia sombra, pero començava la xafugor. Una trucada d'en Serra ens fa canviar de bloc i anem cap a un altre bloc. Vam probar un llançament d'arbre. Uns quAns el van fer, i d'altres, com jo, no vam poder. Va ser una estona molt divertida, juntament amb en Serra, en Montero i l'Ivan. Per matar la tarda anem al Morpheus.
Va ser un cap de seman per oblidar; no resulta gens facil fer boulder, i menys amb aquesta calor, que acaba produïnt un desgast de "yemes" massa descarat.
Res gent, que haurem de fer un pensament: ens em de convertir en Vampirs i dormir de dies i escalar de nits!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Salut

Vilajuïga

2009-05-11T14:38:00.003+02:00

Dur, dur i dur

2009-05-04T20:46:00.006+02:00

Aquests 3 dies de festa, al final, ens decidim per l'opcio facil: Targassonne. Una escola de bloc amb 1100 linies sempre et pot sorpendre i maravellar. Jo estic molt fanatic amb aquest lloc perque començo a provar blocs que realment em porten molt de cul, amb passos que de moment s'em resisteixen moltissim i amb nous projectes personals cada cop que trepitjo aquesta zona.

Divendres de bon mati fem rumb cap a Orlu amb en Domènec, en Montero, en Carles i la Merce. A Vic encara plou, pero nosaltres ens trobem un sol enlluarnador per les terres proximes a Targassonne. Continuem una mica mes i, ja molt avans d'arribar a Aux les thermes ens plovia. A Orlu tambe plovia; vam fer una visiteta pel sector, recordant dies anteriors i vam desfer tot el cami fins a tornar a Targassonne. Comencem a escalar vora les 15:30, al sector Carrier, escalfem al lloc de sempre (blocs nº9, 10, 11 i 12). Ens movem cap al sector Taz i provem "Help! Jesus revient". Jo, despres d'una caiguda descontrolada i de cara sobre el crash-pad, encadeno amb la versio lance, i tambe en estatic amb un canto entremig. Carles i Domenec tambe l'encadenen(versio lance). Baixem una mica a provar "L'aquarium envolé". No hi ha manera. El 1er moviment em costa moltissim. Todo bien. Ningu l'encadena, pero començo a animar l'ambient i ens proposem provar "Black block", en la seva versio dret. Personalment el 1er i 2on moviments son bastant durs i llargs. La resta es deixen fer bastant be, pero el final es un infern. Molt dur.

Per acabar la sessio anem cap al sector Deux Paiens, provem una travessia bastant xula i encadenem "Pleasure dome" jo, en Carles i en Domenec. Amb en Montero li falta una mica per fer el pas, llavors segur que l'encadena. A mes, aquest bloc te una entrada molt mes dur, que l'únic que'l resol es en Carles. Moltes felicitats bou!!!! Tots ben patats anem a sopar a Puigcerda i cap al refugi de la Molina, on acabem la nit amb unes cançonetes d'en Montero i uns quants petes. Guay!!!

Dissabte , per alla les 9:30 arriben en Ferran, la Laia i en Gullich. Tenia dues idees al cap. Volia probar dos blocs. Jo i en Ferran anem directament cap al "Black block". Sense escalfar li donc un pegue a muetre i torno a caure al final de tot. Quina putada. Tots m'observen i ens posem a probar la sortida. Ens trobem amb en Maki i en Dani i tambe proven. Nomes en Maki resol el crux del final. Vaya mestre esta fet en Maki. OLeeee!!!!!

El altres estaven a la Baleine. Nomes torna en Carles, i amb ell i en Ferran fem cami cap al sector Dolmens, on volia probar "Katalan psycho". Tots tres l'encadenem, pensan que es mes facil del que marca les resenyes. Todo bien!!!!! LLavors en Ferran es posa a provar un 8a, no m'en recordo del nom, fins que l'aconsegueix gravar i tornem a baixar cap al sector Taz, on esn tornem a trobar amb en Maki i en Dani. Alla provo, amb en Carles, "Body in decay" i "Le conte de la neige noire". Aquest segons casi l'encadeno i en Carles el treu al flash. Blein, estas molt fort, bouuuuuuuuuu!!!!!!!!
LLavors provem "Nazgul". Per mi inhuma. Hi ha un bloqueig llarguissim. A mi em costa molt i amb la calor que feia era practicament impossible. Tot i aixi, Maki s'atraveix a provar "Nazgul", pero entran per una travessia. Encara es fa mes dur. No li queda gaire, ja que esta molt fort. Nomes cal un dia de poca xixa i el bixo l'encadena. Anims Maki. Per acabar, amb la presencia d'un nou fanatic a la trope, en Ferran, company d'en Domenec, van tots als blocs facils del sector Carrier. Jo i en Ferran anem a donar un cop d'ull a "Matrix". Un sostre petit que s'aguanta gracies a dues pedres que hi ha al seu costat; i precisament aqui hi ha el problema, que costa mes no tocar-les que fer els passos. En ferran troba un metode i esta a punt d'encadenar. Jo, per la meva part, trobo un altre metode totalment diferent, i tambe em queda bastant poc per sortir per dalt. El proxim dia penso fotrali bastanta canya, aviam si hi ha sort. Ens despedim d'en Ferran, la Laia i en Gullich i en Montero, i els demès anem rapidament cap a Puigcerda a veure el Madrid-Barça. Vam veuer quasi tot el partit la carrer, n'ha fent birres i celebrant els gols del Barça. Un cop finalitzat el gran partit (2-6), tornem cap al refugi a dormir.

Diumenge va ser un dia nafast. La meva cadera no parava de queixar-se; el meu ombro dret no es relexava en cap moment i semblava que en algun bloqueig cediria; i les yemes... no en tenia gens ni mica. Decidim anar al sectir Chapeau i prova el meu projecte personal "L'ecume des lourds". JO continuo encallat en el pas. En Domenec troba un metode nou, pero es queda igual que jo, i en Carles li costa molt pujar tant el talo. Llastima perque tinc ganes d'encadenar d'una vegada aquest bloc. Mentres descanso un bon rato, proven i en cadenen blocs facilets (de rodatge) per la zona i canviem de sector.

Ara anem cap al Proue, on el sol picava d'una manera brutal. Provem "Love is in tha aire". Tan en Carles com en Domenec es mouen prou be, pero entre la calor, les yemes i el cansansi no aconsegueixen moures gaire amunt. Jo continuo encallat en un pas d'embergadura. Algun dia o altra el solucionare i podre pujar mes amunt. Todo bien.

Vora les 15:30 decidim fem cami cap a Vic i, tansols arribar a casa agafo el cotxe i cap a la Comarca. En Manya havia encadenat "Computer Love", fent aixi la 4arta ascencio. Saludo a tothom i ens posem a provar el directo. Ell troba un nou metode amb invertits, que a mi no em comvenç gaire. Tot i la motivacio, ningu te ja forces per encadenar res, aixi que fem una birra amb en Ferran i la Laia, i cap a casa, que ja toca.
Han set tres dies molt intensos a Targassone, provant blocs bastant durs, sense compasió ni descans, apretant com si cada pegue fos l'ultim, i intentan no pensar en el dolor. Aixo es Targassonne, un paraís del bloc i una maquina de menjar yemes.
Salut

El Parador

2009-04-30T19:48:00.002+02:00

Dijous al mig dia rebu una trucada d'en Manya tot fanatic fent-me propostes maques: "tio, i si cadem aquesta tarda, alla a les 19:30 i anem a blocar una mica a Sava?". Jo animat i casibe sense esperar ni un segon contesto que si. Tota la tarda va passar amb el cel ben tapat, pero no va caure ni una gota. Plourà o no plourà? No n'estava gaire convençut, pero just baixar del cotxe, jo i en Manya ens posem les mans al cap. Comencen a caure gotes. Quina putada!!!!!!!!! En Manya diu: "todo bien. Tinc un lloc que estic netejant blocs i hi han linies molt xules. I anem?". Fet i dit. Anem cap El Parador. Un bon lloc amb bastanta pedra i bastanta feina. Manya em fa una ruta rapida per les pedres que havia descobert i tots dos com bojos buscant cantos, regletes i romos per tot arreu. Tornem al cotxe, agafem el trastos i anem cap El bloc d'en Manya, on ja hi ha tantes com 8 linies obertes i casi totes encadenades. Comencem per "CORRUPCIÓN A MOGOLLÓN". Un dinamic llarg a l'entrada i sortida sense netejar. Me'l emporto al 1er pegue, igual que en Manya. La 1era era d'en Ferran, 2ona d'en Manya i 3era de l'Oscar.Llavors una trave molt guapa "LOS SUPERPODERES". Tambe l'encadeno al 1er pegue, quasi tota a peus volats. Una linia mestre, d'aquelles que tothom que visites aquest sector voldria fer. Significa la 2on ascencio, ja que la 1era es d'en Manya. Tambe trec una variant sense tocar un canto molt bo, amb un moviment bastant dur, quedant-me el cos completament d'esquena a la pedra. Brutal. Llavors probo "ARMAS CON BICHO". No vaic poder encadenar-la. Per mi es un pas tonto que no em surt. Todo bien.
La foscor ja ens començava a menjar el cel i nosaltres cada cop teniem menys llum; pero mes ganes d'escalar. Trec un frontal de la maleta i movem els crashpads cap a "CRAZY DRAGON". La 1era ascencio cau a carrec de l?oscar, temps enrrera. Jo l'encadeno tambe al primer pegue Un bloc que em va cridar molt l'atencio, ja que fa una mica de sostret amb uns passos d'embergadura per sortir-ne. A l'esquerra d'aquest hi ha un projecte.Perdo, hi havia un projecte. El vam "macajar" una micai vam començar a cardar-li pegues. Al tercer va caure. Aquest bloc es diu "TOPLINE". En Manya, seguidament fa la 2ona ascencio. UN bloc de pinces romes amb esquerra i romos bonets amb dreta seguidament d'un dinamic a un pla bo.
Com que no en teniem prou, visualitzem una linia ajuntant aquest dos ultims blocs, es a dir, començar dins el sostre i fer una trave de dreta a esquerra, fins arribar al "TOPLINE" i sortirne per ell. Aquest es dirà "ESPACE KILLY". No va sortir pero esque realment veiem molt poc. El proxim dia segur que surt, i rapid.
En general, personalment crec que se li pot treure bastant de suc d'aquest sectoret, pero falten bastants dies invertits en la neteja de blocs i recepcions de caigudes. Espero tornar-hi aviat. Em va motivar el lloc. Un 10 per en Manya i per en Ferran per aquwesta troballa, i tambe per l?oscar que hi ha ajudat força. A partir d'ara, jo m'apunto a fer servir el respall, la destral, la serra, les tizores i el que fagi falta per poder escalar en EL PARADOR.
Bona aquesta i que paseu uns bons tres dies de festa.
P.D.: Espero que en breu podeu veure algunes d'aquestes linies...

Video del salt amb paracaigudes

2009-04-28T13:29:00.002+02:00

El diumenge passat, dia 19 d'abril, juntament amb en Domenec i l'Edgar, el seu germà petit, anem ben d'hora del mati direccio a Empuria Brava amb un proposit: Salta desde quasi 4000m d'alçada desde un a avioneta. Feia poc havia set l'aniversari de l'Edgar, 18 anyets, i en Domenec com a bon germa el convida a saltar, i de rebot tambe m'enganxen a mi. El salt es produia vora les 12:00 del mig dia. Amb pocs segons van passar pel meu cap un munt de coses i records. Portava un cangueli bastant considerable.
Es disfruta moltissim, unes vistes inmillorables i senacions mai viscudes per mi. De debó que em va agradar mol, pero la clatallada va ser molt guapa: 185 euros el salt. llavors tens l'opció que et tirin fotos i que et grabin. Com a bons fanatics que som, l'opcio de video va ser l'escollida i gracies amb en Ferran, vam canviar el format del video i el penjo integrament. D'aquesta manera cadascu que el vegi es pot posar dins la meva pell i disfrutar una mica desde casa vostra. Res mes, qui estigui interessat pot entrara a la pagina www.skydiveempuriabrava.com o trucar al 972450111. Que'l disfruteu!!!!!!!!!!!!

Salto en Paracaidas from Jaume Garcia on Vimeo.

Entre mig de Cansansi i pluja

2009-04-27T20:22:00.002+02:00

Dissabte a les 08:00 ja estava treballant, amb mes cansansi de l'habitual i una mica de son. Poca feina m'esparava i alla les 12:00 ja estava al bar de Roda: Serra, Ferran, Laia, Marc, Aran, Marc i jo. Vam estar tota la tarda al bloc del cami. Serrab i Ferran fan la 1era i 2on ascencio, respectivament, d'un bloc visionat per un company d'en ferran, l'Estevan i d'aqui surt el nom del blo: "El bloc de l'Stevan". Dinamic molt llarg just al principi. Jo estava per altres labors. Vaic començar a probar "Computer Love". Aquella tarda vaic donar-li puder 20 o mes pegues. Algo exegerat. Tots els pasos resolts, pero encadenant queia al dinamic, l'ultim pas dur. Bufava ben i el tacte encara era bastant bo, pero no hi va haver manera.
Aquella mateixa nit tots els fanatics ens reunim a casa en Ferran a mirar un nou dvd de boulder: PURE.
Diumenge, vora les 11:00, juntament amb en Manya ens disposem a anar a la comarca, tot i que el cel amenaça la fi del mon. El telefon comença a sortr fum i tan en ferran,com la Laia com en Txetxu es fan cacona. Aixi dons, quan en Manya i jo ens calcem els gats, comença a ploure: Un parell de pegues al "Computer Love" amb els plans ben molls i cap a la cova de codol. Durant 15 minuts queien gotes gegantines i, un cop resguardats a la cova, es destapa el cel i de mica en mica comença a sortir el Llorenç. Nosaltres alla dins ficats provant "sila". Un problema bastant dur amb un dinamic/llançament bastant llarg, en cas de tenir poca envergadura, com en Manya i jo. Despres de trobar Le METhode, en Manya llança dos cops al canto bo i no el pilla per puntaria. Bona aquesta. S'hi haura d'anar mes suvint, perque encara tinc moltes linies per encadenar. A dinar a casa i a fer una bacaina. El movil em desperta amb una trucada d'en Domenec. Diu que que fem. Jomiro el cel i la carretera. L'un destepat i l'altra ben seca. Amb 30 minuts en domenec i jo anem cap a La Comarca amb un proposit: s'ha d'encadenar "Computer Love". No estava moll i el no parar de respatllar els plans vam poder estar-hi unes 2 hores. Va ser un mano a mano. En Domenec va arribar, ja, a llançar a la bira bona del final, i era el 1er dia que'l probava. Jo ja era el segon, i al cap d'uns quants pegues trobo el moviment i patam: ·era ascencio de "Computer Love" punto rojo per en Met. Bona aquesta i bona l'altra. Llavors dedico les ultimes forces a probar el "Computer Love directo" i caic 2 cops a dalt venint encadenant. Hi ha un bloqueig molt llarg i s'ha de practica mes. Per fi, un bon encadene d'una magnifica linia de La Comarca. En breu el video.
Salut i bona semana a tothom

Boulder a Vilajuïga

2009-04-19T19:58:00.003+02:00

Dissabte el temps no estava molt clar per aqui la comarca d'Osona. Al final, juntament amb la Laia, en Ferran i en Serra vam decidir tornar, per segon cop, a un indret ric en velleza visual; un paisatge que et deixa bocabadat i, com no, minat de roca. Aixo es Vilajuïga. Situats quasi a dalt de la serralada de roses, vam dedicar-nos a obrir nous problemes de bloc; i va anar força be. El resultat va ser 11 first ascents: alguns de facils i alguns amb apretadas bastant considerables, com per exemple "Roastbeeff amb patates"(sit) de la mà d'en Ferran, o "Fimbiosis" dins de la cova, de la mà d'en Serra.
Hi ha un potencial enorme de blocs amb linies excel.lents, pero tan l'acces com la neteja es inhuma. Moltissima feina gent, moltissima!!!!
En fi, va ser un dia excel.lent, de sensacions noves i records que tenia guardats de la 1era visita. Molt orgullos que en Ferran encadenes la trave del desplom de 45º "Roastbeeff amb patates", ja que era una linia brutal ja visionada per nosaltres dos, i molt content tambe de que en Serra amb passi la ma per la cara d'una manera molt sobrada. Nano, el "Fimbiosis" es una linia mestre. Quan el vaix veure vaig pensar: "Aquest es un bloc que tothom que vingues a aquest sector voldria fer-lo, segur" jejeje.
Salut

Video de Targassone

2009-04-16T14:04:00.003+02:00

Us deixo amb un video d'uns quans blocs que vam probar, i algun encadenar, a Targassone aquests 4 dies d festa de semana santa grabats, editas i penjats a internet pel meu company Ferran Guerero (Rotpunktholds). Com no, tambe podreu escoltar els meus crits de "mariquilla" que tan han donat de parlar i riures tota la colla. En la meva defensa, tansols puc dir que aquelles regletes em feien molt malt i la quantitat de pell als dits estava sota minims; tot i aixi, son uns crits molt personals. Espero que us agradi i us motivi a probar-los, si es que desconeixeu aquestes linies. Salut, i moltes gracies amb en ferran, per grabar i escalar menys. merces bou!!!

Targassonne from ferran guerrero on Vimeo.